Cercador
Sense saber res
Un relat de: silvia_peratalladaNo sé per on camino,
ni què vaig a buscar.
Tan sols sé si busco
o deixo trobar.
No sé qui m'acompanya
ni qui si li demano, m'ajudarà.
Moments de no saber res,
moments de voler marxar.
No sé si els que hi eren
tornaran al meu costat
ni si els que han de venir
vindran per quedar-se a dormir.
No sé res, no em vull sentir
el fet de decobrir
que aquest és el meu camí,
m'omple el cos de neguits.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
580943 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....