sense rostre

La meua cara és la meua alegria
sense el meu rostre,
sóc un gos.



Recomane
als meus pressentiments
no protegir-se,
als meus delictes
fallar d'una vegada per sempre,
als meus records
desaparèixer
i als barrots de la meua finestra
fondre's,
com el meu cor

buit.

Lliurar-me en lavabos,
NO VULL!
que em queda
en aquesta universitat del crim,
en aquest cementiri vivent,
em limite que no em donen pel cul,
A EXISTIR!
per a trobar demà
la llibertat de sentir-me home,
si no fora per aquest llapis
si no fora per aquests versos
si no fora...


perquè el meu rostre és el meu virus.