sense la teua veu

Sense el meu déu,
sense la meua força,
amb la sinistra cara
de l'absència


amb els teus pits,
amb la teua nuesa
besant records
en la meua memòria



sense la teua veu,
sense la teua llum,
amb la solitud dels meus grams
buidant-se,
buidant-me
cada gota de sang,
cada nervi,
entre mocs,
saliva i tos


entre la meua pell
i les meues costelles



veig en el teu cos
la pau abandonada,
en la música,
en els teus ulls
de fotografia

l'esperança

d'un altre ahir
igual que ahir.