Sense ells, no ets, i sense tu, no son

Un relat de: silvia_peratallada

Torno a ser a casa,
ja feia dies ara,
que no venia.
I m'hi sento,
m'hi fan sentir,
m'hi volen, a casa,
i m'ho diuen.

Fem plans,
i sabem que avançaran,
els projectes units,
sempre acaben guanyant.

I tenim idees,
noves estratègies, enguany,
i moltes festes per endavant,
i ens tornem a abraçar,
no ve al cas,
no ens hi han obligat,
però tornem a estar junts,
i els records,
les ganes de futur,
fa que eixin ganes d'estimar.

Com els nens,
quan fa dies que no es veuen,
dos minuts i ja estem com sempre,
jugant, rient, fent l'ase,
entenent què se sent
quan saps que el grup
està present,
quan saps que tu,
ets entre ells,
i sense ells no ets,
i sense tu no son.

Potser és per això
que, de tant en tant,
ens abraçem.

Comentaris

  • jordiclusella | 20-07-2005

    Molt bonic.

    El títol boníssim com a títol, i preciós com a frase fetes d'aquestes que agrada recordar de tan en tan...

    Una abraçada.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582548 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com