Cercador
Sense ells, no ets, i sense tu, no son
Un relat de: silvia_peratalladaTorno a ser a casa,
ja feia dies ara,
que no venia.
I m'hi sento,
m'hi fan sentir,
m'hi volen, a casa,
i m'ho diuen.
Fem plans,
i sabem que avançaran,
els projectes units,
sempre acaben guanyant.
I tenim idees,
noves estratègies, enguany,
i moltes festes per endavant,
i ens tornem a abraçar,
no ve al cas,
no ens hi han obligat,
però tornem a estar junts,
i els records,
les ganes de futur,
fa que eixin ganes d'estimar.
Com els nens,
quan fa dies que no es veuen,
dos minuts i ja estem com sempre,
jugant, rient, fent l'ase,
entenent què se sent
quan saps que el grup
està present,
quan saps que tu,
ets entre ells,
i sense ells no ets,
i sense tu no son.
Potser és per això
que, de tant en tant,
ens abraçem.
Comentaris
-
jordiclusella | 20-07-2005
Molt bonic.
El títol boníssim com a títol, i preciós com a frase fetes d'aquestes que agrada recordar de tan en tan...
Una abraçada.
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582548 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....