Sense dir adéu

Un relat de: TITÀNIA

D'un temps ençà, observo com les persones desapareixen de la meva vida sense ni tan sols dir adéu. Amistats, relacions, projectes, d'un dia per l'altra ja no formes part de les seves vides, deixes de ser important per tornar-te invisible.

La història es repeteix convertint-me en protagonista i espectadora alhora; et coneixes, estàs bé, et truques, quedes, surts, surts menys, comencen a estar ocupats/des, excuses, trucades que no es fan, missatges que no es responen...i ja saps que tant eliminat, eres una peça important, després un comodí i finalment ets la capsa que un dia va fer servei i ara ja fa nosa. Aquesta successió d'aconteixements passen sense que tu hi puguis fer res, perquè en qualsevol tipus de relació aquesta no existeix si totes les persones implicades no ho volen. Llavors, te n'adones que la teva vida sembla un foto mató: hi passen cares, et miren, somriuen, et giren l'esquena i marxen.

S'origina una sensació de frustració i impotència quan veus que les persones que t'estimes i t'aprecies, amb les que tantes coses has compartit, se'n van com si res, sense explicacions, sense res de res i et deixen un buit que només tu coneixes i la sensació que haguessis pogut fer alguna cosa perquè es quedessin.

Amb tota aquesta enyorança que m'acompanya, fa uns dies vaig llegir en algun lloc que no havies de perdre el temps amb persones que no estaven disposades a perdre'l amb tu, així que per molt que em pesi, no hauria de gastar més energies en recuperar qui està perdut i invertir-les en fer anar el foto mató, diuen que la vida és curta (tot i que a mi no m'ho sembla) i hi ha molta gent al món, potser algú es quedarà al meu costat.

Comentaris

  • Malauradament...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 05-04-2008 | Valoració: 10

    hi ha persones que no senten els lligams emocionals. Potser per això els hi és relativament fàcil entrar i sortir de la vida dels altres sense sentir la necessitat, al menys, de donar explicacions. Per això, com bé dius, potser el millor és filtrar i saber reconèixer aquells que, en qualsevol situació, saben estimar o apreciar en gran. I la resta... que s'entenguin entre ells, no trobes?
    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de TITÀNIA

TITÀNIA

112 Relats

149 Comentaris

82198 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
"Tots tenim un artista dins nostre, només hem de trobar la manera de deixar-lo sortir"

Sóc de la fornada del 73, Historiadora de l'Art i escriptora ocasional. Apassionada per la cultura en totes les seves expressions: l'art, la literatura, el cinema, el teatre.

Pseudònim: la Titània, personatge mitològic del "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, és la reina de les fades del bosc. Ambiciosa, enamoradissa i una mica llunàtica, li agrada estimar i que l'estimin.

Em podeu escriure a: eginec@gmail.com

I visitar el meu bloc: http://lembruix.blogspot.com

Ens llegim!