Sensacions

Un relat de: 3resomariarosamolas
Hola em dic Mariona, i escric això perquè em passen coses molt estranyes. Intento no pensar-hi, però aquelles veus envaeixen la meva ment.
Fa dos dies que em vaig mudar a un barri de les afores. Només arribar, un calfred va envair el meu cor. Vam arribar sobre les sis de la tarda, i a les vuit i mitja quan la meva mare anava a preparar el sopar, es va adonar de que li faltava el tomàquet.
El meu barri consta d'una botigueta, un bar i un petit parc. La meva mare em va manar a buscar tomàquet a la botiga que tancava a les nou. Ja s’havia fet fosc i l'única llum que es veia provenia d'aquesta.
La botiguera era una senyora vella molt estranya; vaig comprar el tomàquet i vaig tornar a casa.
Com ja era tard, només es veien les llums que provenien de les faroles, sentia sospirs a les meves orelles, només sentia calfreds pel meu cos i el soroll dels gronxadors del parc ressonava en tot el meu cos. Tenia por, hi havia aire i el camí a casa, tot i que era molt curt, se’m va fer interminable.
A mida que avançava el meu cor bategava més. No sabia el que em passava. Vaig escoltar un crit. Vaig anar corrent a casa. No hi havia ningú. On era la meva mare? Vaig sentir que algú em perseguia, vaig tancar-me a l’habitació. Em vaig adormir de tant plorar.
Em llevo, no trobo la mare, sento que s'obre la porta, algú puja silenciosament per les escales, em toquen a la porta...

Comentaris

  • mal principi[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 20-06-2015

    Una desaparició així la primera nit de viure a un lloc nou és per espentar-se. Jo m'hauria anat corrents.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: