LES ESTÀTUES COBREN VIDA

Un relat de: 3resomariarosamolas
Era una nit tempestosa a tot el món. Queien molts rajos i per alguna raó, aquests queien damunt d'algunes estàtues.
Al dia següent em vaig despertar i com sempre faig, vaig mirar per la finestra però el paisatge em va resultar una mica estrany, notava que faltava alguna cosa. Vaig fer una altre mirada i m'hi vaig fixar més. Vaig veure que faltava l'estàtua del parc.
Em vaig sorpendre però vaig pensar que l'havien tret per restaurar-la o quelcom així.
Quan em dirigia a l'escola vaig veure que l'estàtua que hi havia al carrer del costat de l'escola, també havia desaparegut. La de l'escola també ho va fer. Això ja em va començar a preocupar.
Durant la classe de mates vaig mirar per la finestra i vaig veure una cosa sorprenent; les estàtues que havien desaparegut estaven caminant com si res pel carrer! Vaig pensar que estava somiant però no, els meus companys també ho varen veure.
Tot i així el dia va seguir normal fins que vaig arribar a casa i vaig veure una espectacular persecució entre les estàtues i la policia. Semblava cosa de bojos però era real tot.
Al cap d'hores i hores de persecució les estàtues continuaven ben vives i res les podia aturar fins que una tempesta va caure altre cop. Aquesta tempesta va ser com la del dia abans i curiosament les estàtues es van aturar quan un llamp els va caure al damunt.
Els inspectors van veure que eren els llamps els que les reanimaven i per això van decidir posar les estàtues sota cobert i mai més va passar.

Juanjo López, Paula Fernández, Carles Bardou

Comentaris