La química inesperada

De bon matí, el Robert i jo, que em dic Frank, ens vam aixecar decidits a passar-nos ho bé, estàvem molt avorrits. El Robert m’havia dit que feien una festa a les 12.00 del migdia i que era una de les millors festes de la zona. Vam decidir que hi aniríem, com que encara no era hora jo vaig anar a treballar, actualment estic treballant de químic, estic treballant en un agent patogen que regenera el teixit muscular instantàniament. Tenia el meu projecte quasi acabat i avui era el dia que el volia acabar i així va ser. Quan eren les 11.30 vaig acabar el projecte i vaig fer el primer test amb mi mateix, va resultar correcte. Quan ja eren les 12.00 vaig anar cap a casa a ensenyar-li al Robert i li vaig demostrar que funcionava, el Robert també es va veure la mescla i vam anar a la festa. La festa era impressionant, hi havia de tot i com a tota festa hi havia alcohol i nosaltres vam començar a beure. Jo em vaig sentir una mica malament, em feia mal la panxa i del mal que tenia vaig donar una empenta sense voler al Robert i ell va xocar amb un noi alt i gros i aquest em va començar a pegar, era estrany per què no notava el dolor, jo no volia ficar-me en problemes i no li tornava, aquest noi en veure que no li tornava va treure una navalla i me la va clavar. En aquell moment vaig pensar que era la fi però la mescla va fer el seu efecte i em vaig regenerar a l'instant, en veure que no em va passar res em va agafar una sensació estranya i vaig mossegar i matar a aquell noi. El Robert va veure el que vaig fer i em va dir que perquè feia això i jo com que sabia que ell tenia el mateix afecte que jo, li vaig clavar un pal de ferro al cap i va passar el mateix. En aquell moment els dos teníem ganes de mossegar i menjar-nos a tothom que hi havia a la festa i així va ser amb el ritme de la cançó de Michael Jackson, “Thriller”, vam començar a matar a tothom. Quan ja no quedava ningú viu, vaig parar i vaig pensar que el que estàvem fent no era normal. Vaig arribar a la conclusió que la reacció entre l’alcohol i la barreja química que ens havíem begut havia provocat uns quants efectes secundaris. Va arribar la policia i ens van intentar immobilitzar però no podien, van haver de donar-nos molts cops al cap per tal d’estabornir-nos. Quan em vaig despertar, vaig aparèixer al meu laboratori i vaig pensar que era tot un somni però era molt estrany, vaig mirar l'hora que era, eren les 11.30, vaig anar al lloc on s'havia de fer la festa i tot era normal, vaig pensar que no havia passat res del que havia somiat i vaig tornar al laboratori, però a l’estona de pensar tenia a les mans una mescla que proporcionava al cos humà la capacitat de crear una realitat psicològica i que es somiessin coses bones o dolentes sense patir dolor físic. Vaig decidir posar-la al mercat, molts compradors estaven molt interessats a comprar la mescla i tots vam fer una prova per veure el que somiàvem, uns somiaven que una nena petita amb la cara del Diable el perseguia, una noia va somiar que estava a Jamaica ballant la dansa del ventre i d’altre que queien d'un pis de 300 plantes. Va ser un èxit total per la meva carrera, des d'aquell moment em vaig fer famós i cada matinada quan no sé el que fer, m’injecto la mescla i somnio coses aterridores o molt boniques.