Se'ns endurà el vent

Mira, Eulàlia, com creixen els núvols;
el sol s'amaga en l'horitzó dels Ports
i aviat arribarà la dolça tarda
per estimar-nos lentament.
Hem decidit perdre per vèncer el temps,
però la derrota és una finestra al món,
tan gran i inhòspit sense la teva mà.

Mira, Eulàlia, les oliveres esporgades:
nues i rejovenides, de verd i plata.
Secretament penso amb el temps:
la derrota és l'esperança de la felicitat.

Caminarem pels mars i les muntanyes:
si em dones la mà, se'ns endurà el vent.