Sempre tu!

Ja no hi tornaré a parla més. N'estic farta! Cada cop que ho fem acabem igual. Els dos tenim caràcters massa iguals i cap dels dos baixarà del burro. Perquè som així! Si ell no em diu res desagradable sempre acabo dient-li jo o be al revés, semblem dos criatures que l'únic que volem es fer-nos mal. Perquè havia de fer un canvi tan radical la nostra relació amb lo be que estàvem abans? Perquè aquell dia havíem de parla? Ara ja és igual, el mal esta fet i no s'hi pot fe res, m'estimo més oblidar-me'n. Encara que ho intento no puc oblidar-ho, sempre m'estic preguntant perquè em va afecta tant que em digues totes aquelles coses. Estic segura que si ho hagués fet una altre persona ja ni me'n recordaria.... Quina ràbia! Hem intentat arreglar aquesta situació milions de cops, però quan tot sembla torna a la normalitat, les paraules tornen a sortir i ens tornem a fer mal. Dins aquest odi que ens tenim també hi ha amor, en el fons l'aprecio; suposo que em deu passar el que sol passar a quasi tots els germans, que s'estimen però s'estan tot el dia discutint.