Summer

Tot va començar a la festa del poble, ja se sap, música, ballar, beure, trobar companys, xerrar... una mica de tot! Després de prendre un parell de copes, vaig veure de lluny un company el qual tenia molt d'afecte. Em vaig dirigir cap a ell per saludar-lo i vam intercanviar algunes paraules. Seguidament em va convidar a una de les atraccions, i hi vam pujar. Allà dalt tot semblava diferent, era com si el temps no passés ni hagués passat durant aquells mesos d'estiu. Vam tenir una de les nostres converses, amb tocs d'humor, serietat i com no aquell pique característic nostre. Un cop a baix, cadascú va seguir la seva direcció i tot semblava que no ens tornaríem pas a trobar, si més no aquella nit. Però no, el destí encara ens tenia preparada una sorpreseta.
Al cap d'unes hores, me'l vaig tornar a trobar. Em va dir que ja se n'anava cap a casa, i en sentir-ho i veure que anava sol el vam acompanyar. Pel camí ja va començar a posar-se amb mi, cosa força normal en ell, i jo amb poques ganes d'aguantar-lo em vaig posar a córrer per deixar-los a una distancia des de la qual no els pugues sentir. La meva sorpresa va ser que ell em va seguir, deixant més endarrere dos companyes més que també ens acompanyaven.
Em va demanar disculpes, i vam caminar agafadets fins a casa seva, on ens vam acomiadar. Però just abans de entrar va tornar cap a mi, i em va abraçar com mai ningú ho havia fet, van ser uns minuts molt intensos, plens d'afecte, amb promeses fetes a cau d'orella. I just abans de marxar em va començar a besar-me pel coll, fins arribar a les orelles. Finalment un els llavis i va marxar corrents.
La veritat jo no hi vaig donar cap mena d'importància el principi, però veient el que va passar la següent nit n'hi hauria d'haver donat.
L'endemà la festa continuava, i com tot el jovent del poble vam tornar-hi. Aquesta nit va començar com l'altre, un parell de copes, el retrobament, la pujada a l'atracció i el pensament de que no ens tornaríem a veure més. Però per segon cop anava errada.
El cap d'unes horetes, quan ja havia pres més copes del compta, em va venir una gran tristesa deguda a antics amors. Però amb un parell de copes més va desaparèixer ràpidament. Tot seguit el vam tornar a trobar, i com la nit anterior el vam acompanyar. Aquest cop ja no anàvem 4 companyes sinó que érem només dos i ell. També em vaig avançar, m'havien tornat a baixar les llàgrimes i no volia que em veiessin així, es trencarien tots els meus esquemes de persona forta. Els vaig esperar asseguda just davant de casa seva intentant treure'm totes les llàgrimes de sobre abans que arribessin. Però no ho vaig aconseguir, em van veure plorar. Encuriosits em van preguntar que em passava, i evidentment jo com a persona molt reservada que sóc no els vaig respondre.
El cap d'uns minuts la meva companya se'n va anar i em va deixar a soles amb ell, ella creia que així podria parlar tranquil·lament i explicar-li tot. Però jo no en volia parlar, al cap d'un rato de vessar llàgrimes ja se'm passaria. L'únic que volia era estar uns instants sola, per aquest motiu li vaig dir que se n'anés. Però ell no o va fer, no volia deixar-me allà plorant, no sabia que dir-me... i de cop vaig notar alguna cosa els meus llavis. Em vaig sorprendre molt però m'estava fent un petó. Va parar i li vaig tornar a dir que se n'anés, però ell ni cas, va continuar. Fins que de cop, al cap d'una bona estona, em va fer un últim petó i se'n va anar sense donar-me temps de reaccionar.
Des d'aquell dia res a tornat a ser el mateix, i crec que mai podrem tornar a ser els amics que havíem estat. Si es va comportar com un gran amic en aquell instant, em va donar part del que em faltava, però amb el que he perdut a canvi, no sé si va valer la pena.
Uns minuts intensos a canvi d'una amistat? L'intercanvi no és just.