La roda

El tinc tot el dia al cap, no sé si n'estic enamorada, no sé si només el considero un bon amic, no sé res en realitat. L'únic que sé és que no puc parar de pensar en ell.
Em connecto el msn només per parlar-hi, però mai li dic res, només espero i desitjo que ell m'obri una conversa. Si no ho fa em sento ignorada, igual que quan es connecta ella... passa totalment de mi. Ara ja té amb qui realment volia parlar, ja no em necessita per res... En aquests moments sento una gran ràbia, penso que no hi tornaré a parlar més, que passaré de ell, però no, no puc. Cada cop que em diu algú corro a contestar-li no sigui que deixi de parlar perquè tardo massa a dir-li alguna cosa.

Cada nit penso en una solució per acabar amb aquesta agonia, i l'únic que se m'acut es eliminar-lo de la meva agenda, del msn, de pertot arreu. Però per molt que ho faci no el podré eliminar mai de la meva vida. Tenim amics comuns i sempre que es faci una festa o qualsevol trobada hi ha l'oportunitat de trobar-me'l. Encara que sé que passarà completament de mi, com ho ha fet sempre, el veuré i això em farà tornar el mateix punt el qual creia haver deixat enrere.

He pensat molts cops de marxar lluny d'aquí, començar una nova vida. Però un cop reflexionant-hi fredament crec que no val la pena deixar tot el que tinc aquí per un simple noi...

Decisions difícils que costen de prendre, i més si et trobes sola. No puc parlar-ne en ningú conegut, a tothom li sembla una tonteria, se'n riuen... per això només em queda escriure-ho, va bé, desfoga bastant. El paper és un amic que no et critica i que sempre el tens en moments difícils.