Amor-Odi

T'odio, pero no sé perquè cada cop que et veig malament m'oblido de tot i només intento ajudar-te. Per què ho faig???
M'has fet moltes putades pero jo com una subnormal sempre estic pendent de tu, sobretot quan estas trist i no vull. Tu passes com la merda de mi, només t'importa on és ella, que fa i no fas res mes que seguir-la. A partir d'ara, és a dir, d'ahir, intentaré passar de tu. Si estàs trist i sol no vindré a preguntar-te ni a dir-te que t'animis, sé que em costarà, però és el que vull i suposo que tu també. Si algun dia m'ho vols explicar ja saps que jo t'escoltaré però no em penso fer més la pesada perque m'ho expliquis.
Sé que fas tot aixo per cridar l'atenció d'ella, encara que no ho aconsegueixis quasibe mai, i em fa molta ràbia que aconsegeixis atreure la meva...
Molta gent creu que això és amor, pero jo estic segura que no ho és... no sé si és apreci o carinyu pero amor segur que no.
Sincerament nose perquè encara "parlem" encara que ultimament no ho fem gaire... sé perfectament que vens per conveniencia i jo com una idiota et segueixo el joc. Suposo perquè vas ser l'unic que en un moment que em sentia completament sola em vas veni a parlar i a ajudar.
Amb tot això no vull pas que deixem de parlar-nos ni res, perquè jo et considero un amic encara que jo per tu no o sigui...M'encantaria que tot fos com abans, ara si pugués tornaria enrera i canviaria les coses, pero sé que és impossible i per tant haig de aguantar-me i tirar endavant.