SEMPRE JUNTS!

Un relat de: Materile



SEMPRE JUNTS !

Com cada dissabte vaig sortir de casa amb el temps just per anar a comprar i després preparar el dinar.
El temps se m’escolava sense adonar-me’n. De dilluns a divendres treballava, i els dissabtes feia la compra per tota la setmana: gens original.

El meu recorregut sempre era igual: acabava amb el peix. Era una peixateria que tenia el peix molt fresc, la portava un matrimoni molt gran, molt simpàtics i agradables, amb ganes de fer bé la seva feina,feia molts anys que tenien la peixateria i s’havien convertit com de la família; sempre hi havia gent a punt per encetar una tertúlia. Però aquell dissabte ja no va ser igual, la meva rutina es va veure entorpida quan me’n vaig adonar que la peixateria era tancada; sí, TANCADA! Apa, espavilat!
Vaig preguntar si en sabien alguna cosa; ningú en sabia res.

La setmana següent, confiava que les coses m’anessin millor: la peixateria continuava tancada. A la botiga del costat, em van explicar que s’havien jubilat; és clar, ja els tocava!, tota la vida treballant…

Unes setmanes més tard vaig veure la persiana de la botiga aixecada, la parella era a dins i l’interior de la peixateria és veia tot net, però amb tots els estris al seu lloc, igual.

Durant dos mesos encara vaig fer el mateix recorregut, i cada dissabte, en passar-hi, els veia asseguts a l’entrada, llegint. No sabien estar-se a casa, i no sabien estar l’un sense l’altre; em vaig entendrir i vaig pensar que eren fets l’un per a l’altre.

Portava ja temps fent el mateix “pelegrinatge” i necessitava peix!, i vaig decidir anar al mercat, allà ho trobaria tot i acabaria abans.
El camí se’m va fer llarg; en arribar-hi, des de fora, vaig sentir una barreja d’olors i un anar i venir de dones carregades amb verdures i d’altres coses.

En entrar-hi em vaig sentir desorientada. No recordava on eren les diferents parades que tant m’agradaven. Vaig seguir pel passadís central i de seguida vaig veure una rotonda de parades de peix dividida en tres parts que donava pas a altres passadissos. Cada passadís tenia parades diferents: un era de verdures i similars, un altre era de tota mena de carns i menjars semipreparats i un altre de coses diverses.

Vaig passar per la parada de les espècies: la seva aroma em va despertar tots els sentits i em transportà a Grècia. Vaig començar a comprar: el peix, una olor indescriptible de mar; les verdures, de colors diferents, alegraven la vista i omplien de vida aquell espai, totes ben col•locades fent muntanya, l’api amb el seu verd profund i la seva fragància…

Un raig de sol que venia de la claraboia il•luminava la cara de la dependenta i d’alguna clienta. Les veus es barrejaven com si fossin diferents instruments tocant una melodia alhora. No tenia temps d’endinsar-me en els meus pensaments, ja que tots els meus sentits estaven en estat d’alerta.

Em vaig parar en una parada de fruita i vaig admirar el color d’unes pomes vermelles amb tornasols brillants, les vaig tocar i acariciar, el seu tacte era suau i l’olor que desprenien convidava a comprar-les.
Vaig fer la carregada setmanal i, cap a casa hi falta gent!

La setmana següent vaig tornar a fer l’antic recorregut i vaig passar per la peixateria per veure si ja l’havien llogada. Era tancada: el matrimoni no hi era. Vaig preguntar a la botiga del costat què en sabien; em van dir que el matrimoni feia poc que s’havia mort i la tenien tancada esperant que els fills en prenguessin una decisió.
No acabava d’assimilar la notícia i, em sabia greu, vaig preguntar com havia estat: els havien trobat morts, l’un al costat de l’altre, asseguts a la cadira llegint: ell, el diari i ella, una revista.

No sabien estar l’un sense l’altre. Tot ho compartien, fins i tot la mort.

La vida té coses sorprenents. A partir d’aquell moment vaig decidir tornar al mercat; ja res em seduïa a fer aquell recorregut per veure un matrimoni que havien estat junts fins al final: la història s’havia acabat.

Materile



Comentaris

  • Relat curiós[Ofensiu]
    free sound | 05-02-2012 | Valoració: 10

    enginyós i ben creat,
    buscant fruites i peix,
    com la vida de mercat.
    On qui parla descriu una necessitat.
    Bon escrit.

  • SEMPRE JUNTS![Ofensiu]
    PASIFAE | 26-07-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat força el fet que s'hi dóna al sentit del matrimoni tal com hauria de ser. Està molt bé.

  • gràcies a tu ....[Ofensiu]
    joandemataro | 16-06-2011 | Valoració: 10

    i espero que et recuperis ben aviat
    una abraçadota
    joan

  • un relat molt tendre materile...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-06-2011 | Valoració: 10

    amb dues històries paral.leles, la protagonista que surt de la seva rutina i descobreix el despertar dels seus sentits al nou mercat, i la de la parella inseparable de la peixateria que comparteixen la vida i la mort...
    et felicito

    una abraçada ben gran
    estic content de veure que escrius més i participes als minirelats
    fins aviat
    joan

  • Avui toca mercat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-06-2011 | Valoració: 10

    Mira, aquest matí, tard, hem anat al mercat a comprar. Fem la compra el dissabte per tota la setmana. Hem comprat fruita, verdura, llegums i dos llobarros per dinar. Et sona això? És la vida. I tu has reflectit perfectament aquest mon. Els dos peixeters són encantadors. Llàstima d'un final tan bèstia, però és així a vegades la vida. Gran relat quotidià Materile, bon retrat social, bona descripció del mercat, tan ple de sentits. Una abraçada i fins aviat!

    Aleix

  • Junts[Ofensiu]
    nuriagau | 11-06-2011 | Valoració: 10

    Un relat en què els veritables protagonistes no és la narradora de la història. Són el matrimoni de peixeters i l'escenari del mercat que els ha acollit tota la vida. Perquè és, precisament, quan han d'abandonar aquest familiar decorat, quan la mort els ve a buscar a ambdós.
    Ens seguim llegint,
    Núria

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: