Semblo Mourinho...

Tot surt malament. La planta s`ha mort. Sents? La planta s`ha mort al racó. Tot és trist. El gat m`hi dóna mal rotllo, les mosques semblen conjuminades especialment en contra meva, l’arròs no sap a res, no segueixo les cançons del disc, sembla un paio cridant per l`altaveu, he pisat fora de la tassa, per què, per què, semblo Mourinho…

Dissabte al matí, i què? Penjat com un rat-penat de guatlla, mes sol que un fugitiu de la justícia, fins i tot, les poques trucades que rebo s´hi tracta d`un creuament de línies amb el centre d`acollida de animals de companyia abandonats. La planta, la planta, s`ha mort. Potser han mort amb ella les poques possibilitats que m´hi quedaven…

La medicació… les hores, sempre creient i pensant que s`aturat el rellotge; malgrat el rellotge funciona amb una precisió suïssa, avui no rutlla res, no rodola el dia, no es descabdella el matí, les estones mortes ... i si col.loco el coixí d`aquesta manera? I si jugant amb les claus del cotxe? Podria trucar a la meva germana? Les hores, les hores.

El meu quarto olora a avorriment, a pensament suat, se m`està posant cara de coixí de dormir, no m`entra res, ... llegir?... Buf... Creus que no tinc esma ni per alçar-me i canviar el disc, quina tortura, per què quan em passa això coincideix amb que duc les ungles del peu massa llargues... que els bombin, als poetes... que els bombin, als metges... tanta medicació provocarà la meva perdició... i ara... altre cop l`ulladeta al rellotge, que no, que no, que encara és massa d`hora per anar-te a dormir altra vegada.