Sembla malgrat el que penseu que no us liquidarà a tots clamant per la dignitat i la veritat.

La qüestió, l`assumpte, rau en que el que anava a ser la seva venjança insofrible, aclaparadora; de la qual tothom temia el pitjor sembla que esdevindrà una benedicció per a tothom.

Sembla malgrat el que penseu que no us liquidarà a tots clamant per la dignitat i la veritat.

No, no tallarà l`aigua, no enverinarà el sopar, no us clavarà un tret per l`esquena..

Sinó que, recorrent revoltat i esperitat els principals Parcs Nacionals,

anirà recollint les més estranyes flors i capricis elaborant els poemes i les imatges més sofisticades.

El problema és que en els dies de pluja, els infames dies de l`hivern és ell, accepta-ho, l´home que s`hi sacrifica ¿sents?

És ell el qui amb l`ànima cremant rondina entre la neu amb els seus gossos ensinistrats aquells matins a l´hivern.

Li agrada rondinar sobre la qualitat de la feina.

Quan el fred talla la gola, la respiració. Quan cauen ganivets esmolats.

A més sembla que no sé qui, no sé per quin estrany motiu el van voler apunyalar per l`esquena, potser era l`única manera, van pensar, de capgirar tota l`història i assortir-la amb noves mentides, noves versions del fets amb les quals dormim millor.

No us matarà a tots clamant venjança.

No us tallarà l`aigua, no enverinarà el sopar.

Sinó que recorrent revoltat els principals parcs nacionals, anirà netejant l`ànima i l`esperit de tanta misèria, de tanta rancúnia.

Capirà l`aroma del parc, la vegetació, els arbres retallats.

El problema és que aquell home que fa poc insultàveu i omplíeu de suspicàcies ara us omple el cap de flors i serva l`actitud del més noble dels ciutadans.