Secret

...hem d'aprendre a viure abans de que tot passi, abans que arribi el dia que veiem la lluna per darrera vegada...

Quina poesia tan profunda... Això és clàssic en tu, no em ve de nou... No se pas com ho fas per fer-les tan bé i ... Gràcies pel teu comentari, però no m'agrada que sentis pudor... va va que és molt maca i... escolta jo no vaig anar pas a la processó ehh, ja t'enviaré algun dibuixet per la col.lecció que aquests dies he estat molt ocupada, una abrassada y un petonàs.

Secret? Misteri?
Vols dir que els nostres secrets els guarda la lluna? i per això riu i se'n fot de nosaltres cada nit quan pensem que hem acabat la feina del dia i podem començar de nou al cap d'unes hores? Mentre el temps passa, som més a prop o més lluny de descobrir el secret?
Ei, el teu poema intriga!
Respecte al meu relat, que em comentaves, efectivament desconcerta una mica en una primera lectura i cal tornar-hi per abarcar tota l'acció i tots els personatges. Es per a lectors amb ganes de penetrar secrets... com tu!
Estic encantada d'haber trobar un lector que col.labora amb l'autora!!
Sort,
Pell

ens passem la vida intentant desvetllar secrets no desvetllables, de vegades fins que ens bull el cap o la veritat ens desconcerta. Potser el que toca és anar desvetllant els petits secrets de la felicitat i resignar-nos a esperar que la resta ens siguin desvetllats.

Mil petons i gràcies per les reflexions!

ens passem la vida preguntat-nos que hem de fer aquí, en aquest món entre la nostra gent o lluny.....només en el final, és quan per fi donem respostes a totes aquestes preguntes amb un: "-Què més dóna? el que hauria d'haver fer és viure cada instant"

és un molt bon text. no he llegit gaires coses de tu, però t'asseguro que a partir d'ara ho faré, perquè val la pena.
gràcies pel teu comentari

la vida i la mort es donen la mà
bon cap de setmana poeta
no deixis de sorprendre'm

a l'origen per desvetllar els secrets, per ser realment conscients de la grandesa de la vida, aquest do etern...
Com el do d'escriure aquests poemes!
Una abraçada. Capdelín.

''...per la cicatriu del ventre
el darrer plor
... d'infant.''
M'han agradat molt aquests versos. M'agrada la musicalitat que li dones al poema.
Certament la vida és un secret...i morim encara preguntant-nos què amaga...

P.D: que vagi molt bee tot capdelineeeet!! molts petonets!

laura^^

Un secret molt ben guardat fins al final, però mentre no se'ns desveli, fondegem el vaixell per no naufragar.

"El sentim a dins,
profund
com un fetus creixent."