Cercador
SANT ZENON
Un relat de: tallades- Compartir:
SANT ZENON
Ignorase el feliz suelo,
Donde la cuna tuvistes, (copiar).
Tothom es conegut que Sant Zenon és Patró d’Arenys, la nostra gaia vila i així reivindiquem cada 9 de juliol des de temps molt reculats.
M’han demanat que faci un article sobre Sant Zenon i la relació que té Sant Zenon té amb una petita descoberta que vaig fer de que el nostre mateix patró Sant Zenon és també patró d’un petit poblet de la província de Guadalajara que es diu Luzaga.
Comencem i anem a pams però, i primer recordem potser baldament ja es coneguda per tothom l’historia de Sant Zenon però no estarà de més recordar-la com ens arriben les relíquies de Sant Zenon a la nostra Vila d’Arenys de Mar.
Queda confós en el temps, però els historiadors han vingut en convenir que a les darreries de 1584 va passar per Arenys de Mar, un clergue del bisbat de Sagunt (Sagunt volia dir Sigüenza) que era natural de Fuentelsaz o millor dit de Sant Pedro de Fuentelsaz que havia anat a cercar les relíquies de Sant Zenon a Roma.
Duia amb ell un decret signat per el pontífex Gregòri 13ª en data 4 de novembre de 1583 i segellada amb el segell de plom de l’esmentat pontífex que del monestir d’escala dei situat a les afores de les muralles de Roma i en el propi lloc on Sant Pau va patir martiri s’expedia una butlla en la qual s’especificava que el portador de la mateixa, en Juan Dominguez duia unes relíquies del màrtir Sant Zenon extretes d’allà mateix on amb força companys van ser assassinats per l’emperador Dioclesià.
Qui vulgui ampliar aquesta qüestió només haurà d’agafar el programa de festa major de festa major de Sant Zenon on el senyor Josep Mª Pons Guri fa un exacte recorregut per l’inici de la portada de les relíquies de Sant Zenon a Arenys de Mar. No m’estic de comentar què en el martirologi romà queda constància que Sant Zenon fou assassinat juntament amb uns altres 10.203 altres màrtirs a roma en el lloc anomenat d’aigües Sàlvies.
El Sr. Pons ens especifica amb la lectura epigràfica corresponent és X (risti) i M (ilitum) era la manera que s’anomenava als màrtirs de tal manera què si es va llegir malament X M com a 10.000 mala lectura per cert, si es fes exactament correctament de X M xistri militum, tindríem que el nombre de màrtirs es reduiria raonablement a la suma de 203.
Sigui com sigui però, el clergue de Fuentelsaz va passar per Arenys perquè es va trobar molt malaltó quan duia les relíquies a la seva població anomenada ja de Fuentelsaz i Arenys sembla ser, que amb el sentit hospitalari que ha caracteritzat aquesta nostra vila ja des de l’inicia de la mateixa, el varem guarir de forma correcta i en agraïment d’aquesta guarició ens va deixar unes relíquies del nostre Sant Patró.
Si això passava al 1584 a les acaballes de 1584, el nostra Sant Patró ja va esdevenir patró d’Arenys per voluntat popular.
No és ben cert que, l’església d’Arenys de Mar fou projectada a l’any 1584 per Joan de Torres fill del famós imaginé Francès Joan de Tours, i per tant ens trobàvem que al mateix any que passa el peregrí que ve de roma, pel camí del morbo i quan es troba malament entra a Arenys de Mar (cal indicar que estàvem a les basseroles de la constitució del nostre poble i de la separació del mateix nostre homònim superior Arenys de Munt) i per tant estàvem aixecant una església en honor i llaor de la nostra Verge de l’Assumpció però estàvem mancants del Sant Patró directe de la vila.
Podeu imaginar-vos si en Juan Dominguez en lloc d’entrar a Arenys de Mar, hagués anat cap a Arenys de Munt, avui de Sant Zenon no se’n cantaria ni gall ni gallina, doncs Arenys de Munt ja, d’anys ençà tenien de primer patró Sant Martí.
La voluntat divina va voler que el nostre capellà de Fuentelsaz fes cap a la nostra vila i la nostra incipient vila estava ja com hem indicat l’església parroquial mancada de patró i varem veure en aquell gest d’aquell pobre capellanet de Fuentelsaz un signe diví que ens portava des de Roma, altrament podríem dir des del cel les relíquies d’un Sant Martir, Sant Zenon.
És a partir d’aquí que el nostre Sant Martir, Zenon, que ra ja instaurat popularment com a patró d’Arenys la Gaia vila i va ser l’any 1663 que tenim constància com a primera vegada, que es va traslladar l’acta de l’abstracció de les relíquies en el fons notarial del notari d’Arenys de Mar, i el 3 de juny de 1664 la universitat dels habitants d’Arenys de Mar, o sia, els jurats i consellers en nom de tot el poble presidit per sot Batlle en escriptura notarial varen prometre per ells i per tots els seus successors observar perpètuament el dia 9 de juliol de cada any com si fos festa de precepte absteninça de treballar a fi de consagrar la diada a honorar a Sant Zenon i els seus companys màrtirs. Per tant veiem que el nostre Sant Zenon no és un sant imposat per la jerarquia sinó que, com en totes les coses nostres Arenyenques, van ser els arenyencs qui varem triar i decidir quin era el Sant que volíem per Sant patró i així fent Sant Patró de la nostra vila a Sant Zenon, gloriós màrtir martiritzat per l’emperador dioclesià i Maximilià l’any 298.
Tot amb tot però les troballes i les notícies que tenim de Sant Zenon se’ns acaben en aquesta situació, o sigui se’ns acaben en el moment en què vem escatir quin va ser el final d’aquest Sant, i de quina manera varen arribar les seves relíquies a Arenys de Mar.
Dels seus inicis del seu naixement del seu creixement i en definitiva de la seva vida no en sabem res més.
Així ja ho van veure els nostres avantpassats quan en uns goigs pintats en Lleó de Sant Zenon cap a l’any 1786 en les segona de les estrofes es deia clarament:
Ignorase el feliz suelo... copiar
I per tant veiem clarament com al 1786 va en els goigs en honor i llaor de Sant Zenon s’indicava clarament que s’ignorava el Feliz suelo donde la cuna tuvistes para que creamos fuisteis todo venido del cielo.
És obvi que si ve Sant Zenon era Sant, era mortal, i si era vingut del cel ho era com tots els altres mortals, però a la terra de ben segur que va néixer en un lloc determinat.
Arribats aquí, cal indicar que per unes qüestions de curiositat personal i per respondre un encàrrec que se’m va fer de l’Ajuntament el bon amic Jordi Pera, per tal que pogués fer un escrit en relació a la nostra festa de Sant Roc, em va venir en ment que cada vegada que explico públicament que Sant Zenon és el nostre Sant Patró, acabo dient que a Catalunya no hi ha cap més parròquia que tingui per patró a Sant Zenon i que a Espanya tampoc.
Quan preparava aquest treball encarregat per al bon amic Jordi Pera, me’n vaig adonar que si bé a Catalunya si que havia fet una recerca i només havia trobat que en el Castell de Sant Fernando de Figueres hi ha l’ornadet de Sant Zenon (un llençol de paret de defensa), d’Espanya no en sabia absolutament res i desconeixia si aquest Sant havia tingut o no havia tingut o tenia en l’actualitat algun component que ens el pogues fer proper.
Amb aquesta eina potent que és Internet em vai posar a cercar i la recerca em va portar a descobrir que a sud Amèrica hi havia molts Sants Zenons altrament no es celebrava la festivitat al mateix dia i també vaig poder capçar que un tifó anomenat Sant Zenon, va fer les mil i una malvestat a principis del segle XX.
Llevat d’això no trobava l’Estat Espanyol (d’inici) cap altra correspondència del nostre Sant que es pogués tenir en compte.
Feia uns anys que havíem anat amb la meva esposa a Fuentelsaz varem arribar-hi un dissabte al matí i entre que varem poder oïr el res del rosari a la bella església de San Pedro de fuentelsaz, la bona gent d’aquesta parròquia ens van indicar que no tenien cap coneixement ni de Sant Zenon ni de ningú que hi pogués tenir cap relació amb Arenys de Mar. Només ens van poder fer aliment que la població encara que aquell dissabte no es trobava a Fuentelsaz, hi havia una família que tenia un Zenon en la seva família. Llevat d’això res més.
Reprenc el fil conductor de l’encàrrec que em va fer en Jordi Pera, i de cop i volta vaig trobar per Internet un lloc que busquen Sant Zenon òbviament en castellà, m’adreça a una web que posava Luzaga. Per ser més concret Luzaga.com els internautes de però saben que el .com és una web comercial, no és una web de territòri i per tant se’m va ocórrer que podria ser una web de sud Amèrica de una de les tantes webs que hi ha en relació als Sants Zenons que no són el nostre.
Quan vaig entrar-hi el primer que em va sobtar és que hi havia una quinta i tinc entès que una quinta en algunes parts de sud Amèrica és una torre a les afores o una casa a les afores. Res més que això. No obstant la curiositat em va fer que anés obrint pàgines d’aquesta web, i vaig descobrir, admirat, els següents elements que su ara us posaré en coneixement.
De primer vaig detectar que Sant Zenon que tenien de patró era el mateix Sant Zenon que el nostre.
De segon vaig detectar que el segon patró de Luzaga era Sant Roc, o sigui també com el nostre.
Per tercer vaig detectar que l’església que tenen a Luzaga és adreçada i amb llaor de la mare de Déu de l’Assumpció com la nostra i per si les casualitats no fossin poques el personatge més important que tenia relació amb la vila de Luzaga era el nostre Pare Fidel Fita.
Podeu comprendre que vaig fer un bot de la cadira i em va apassionar el tema de Luzaga per tal que pogués conèixer una mica més aprofundidament aquesta nostra possible relació amb aquest poblet.
Us haig de dir que Luzaga és un poblet molt petit de la provincia de Guadalajara té uns 100 habitants, té 74 votants, és dels típics pobles que s’estan despoblant de la meseta castellana per sort no para gaire lluny del Clero del Pinar o sigui de l’autovia que va de Barcelona a Madrid i per tant tenen hom a mitja de subsistència el turisme que òbviament és el mateix turisme que prèviament ha emigrat.
Per Internet també vaig poder comprar un llibre vell, l’únic llibret que vaig trobar sobre la història de Luzaga editat per Don Eusebio Gonzalo Hernando que explica en la caràtula del llibre que ell havia estat al cos auxiliar de correus i ara ja gran es va dedicar a recollir unes quantes coses de la seva població.
Quan em va arribar el llibret editat per la editorial AACHEH el vaig devorar i vaig poder contemplar encara moltes més coses que en aquest escrit que us transmeto us aniré posant en avinença.
Pel que respecta a Sant Zenon vaig poder constatar que al igual que nosaltres ells també tenen relíquies de Sant Zenon i al igual que nosaltres, el patró que ells tenen a les fotografies que podeu veure duu, com el nostre, la palma del martiri i el hiel que està al seus peus igual que el nostre (encara que el nostre donada la situació del nostre Sant Patró a l’altar no li podem contemplar, però si que adjunto una fotografia en la qual és fàcil de veure també el hiel de Sant Zenon. Una de les diferències que hi ha es que el Sant Zenon de Luzaga porta a la mà dreta al damunt del pit amb una creu i el nostre porta a la mà dreta oberta que és la mà on col·loquem el verol per la diada de Sant Zenon.
Podeu comprendre que la meva curiositat com ha fet altres vegades i la meva família que en aquest sentit reconec que he tingut martiritzada en les vacances de l’any passat ens ho vam fer venir bé per poguer passar per la població de Luzaga.
Com que no volia passar per Luzaga sense que ningú em pogués informar, em vaig posar en contacte a través d’Internet també vaig buscar números de telèfon i curiosament vaig poder trobar una altre persona que es diu també Gonzalo Hernando però que de nom és Julio en els pobles, els cognoms es repeteixen, i dos dies abans de la partença em va indicar que tindria la clau de l’església encara que el capellà no hi aniria.
Vaig poder comprovar que el capellà mossèn Domingo Adeba no hi aniria doncs, també el vaig trucar i em va comentar que també era un admirador d’Arenys de Mar, on havia passat llargues temporades (cal dir però que no va detectar que el seu patró Sant Zenon era el nostre, que el seu patró Sant Roc era el nostre, i que el pare Fidel Fita era d’Arenys de Mar semblava com si no hagués trobat aquestes concordances.
Amb aquests elements a l’estiu varem fer cap una carta de dilluns que varem passar una tarda de diumenge per Luzaga on ens esperava en Julio Hernándo acompanya de l’Alfredo Alluso Morales dos luzaguenys de però el primer professor d’història i el segon creador de webs el qual li vaig haver d’agrair la web que vaig localitzar Luzaga.
Veureu a les fotografies que vaig poder entrar a la bonica església de Santa Maria de Luzaga amb una clau d’unes considerables dimensions i veureu que el nostre Sant Zenon no el tenen a l’altar principal, sinó que hi tenen la Mare de Déu de l’Assumpció (una talla petita i de guix i es dolien als meus amfitrions que la de veritat havia estat exfoliada) i el nostre Sant Patró el tenen entrant a la dreta en un retaule lateral.
A l’altre costat del retaule hi ha Sant Blas, encara que hi hauria d’haver hagut Sant Roc. Aquí cal explicar que Sant Blas i Sant Roc sembla que són els segons patrons de Luzaga exaqueo i com que tenen una altra ermita no gaire lluny de l’església parroquial, fan passar mig any Sant Roc en aquella ermita, mentre que a Sant Blas el col·loquen a la parròquia Central, i després amb una gran festa retornen a Sant Blas a l’ermita i Sant Roc el tornen a col·locar a l’església central. Sembla ser que així els Sants no s’enfaden i es passen mig any a la parròquia de Santa Maria, i l’altre mig any en una altra de les parròquies. El dia que hi vam anar-hi nosaltres hi havia Sant Blas i Sant Zenon no hi era. El fet que el pare Fita fos un personatge important en la vida de Luzaga, fou perquè en els terrenys de Luzaga que sembla que estan documentats des de l’època dels grecs, es va trobar el que ha passat a anomenar-se el famós bronze de Luzaga. Un camperol va trobar un bronze que estava gravat i aquest bronze va ser portat a l’arxiu central on el nostre pare Fidel Fita n’era el director general. El pare Fidel Fita va fer una fotografia que és la única que es conserva perquè a la mal tensada de 1936 va desaparèixer el bronze i avui només tenim ocasió de veure’l a la fotografia que també acompanya aquest escrit.
Per si les coincidències entre una vila i l’altra n’haguessin de mancar més, també podem dir que si bé a Arenys pengem naps a la vigília de reis en el balcó de les noies ells pengen flors en el balcó de les noies la vigília de Sant Joan.
Les flors que ells pengen a les noies són flors boscanes que han anat a recollir i aquella és un signe que la noia a la qual li pengen les flors és la que els pot agradar més.
No obstant i això també aquesta festa té una vessant no tant festiva ja que si alguna noia ha donat carbassa a algun dels mozos durant aquell any el que li pengen és un carretó de fems a casa seva. No obstant i això els amfitrions ens explicaven que si bé aquestes costums eren les del poble, avui donada la seva situació el mozo que queda és de quaranta i escaig anys i la moza també d’una tal edat per la qual cosa aquestes festes si bé encara hi ha un grup que les vol continuar mantenir són de difícil manteniment per la circumstància que s’estan despoblant aquests pobles. Val a dir que ens van fer una acollida molt afable.
Nosaltres els portàvem com a obsequi alguns llibres del nostre retaule major, encara que d’Arenys de Mar, per desgràcia no tenim cap llibre que pugui mostrar la bondat del nostre entorn.
En relació a Sant Zenon, és curiós constatar que ells no tenen cap història completa del Sant i només a la història de Luzaga se’ns ve a indicar que l’autor del llibre, o sigui, el sr. Eusebio Gonzalo Hernando posa de manifest que tenen les relíquies de Sant Zenon amb una custòdia bellament adornada, i afegeix:
(referente a este santo sabemos muy poco o casi nada de su vida i obras, por la forma en què nos lo presenta la iglesia, vestido de militar, portando la espada con la cruz y la palma deducimos que fue un martir de los primeros tiempos de la cristiandad. Yo recuerdo haber oido a algun sacerdote en los sermones del día de su fiesta que posiblemente fuera natural de nuestro pueblo i el tener aquí sus reliquias avalan este supuesto, si Dios me sigue dando salud intentaré averiguarlo).
Aquesta informació em va venir corroborada i una mica ampliada per en Julio Gonzalo que va indicar que el seu Sant Patró ell sabia que era de l’època de diocleciano i que era fill de la vila, que aquesta tradició s’ha anat transmetent en els habitants de Luzaga i així ho van transmeten.
Sembla també que tenen una pica baralla amb una altra població no gaire lluny d’ells de Fuencaliente que també tenen de patró a Sant Zenon.
Aquí cal que indiquem els següents extrems:
Ja hem vist que el capellà que ens porta les relíquies era Juan Domíniques, veí de Fuentelsaz del bisbat de Sagunto(Sigüenza ) i de la seva parròquia d’oriola (hem de llegir naturalment Orihuela del Tremedal no gaire lluny d’aquí on estem parlant) Doncs bé si ens mirem el mapa podem constatar que Fuentelsaz està només entrar venint de la provincia de Zaragoza a Guadalajara i Luzaga està a uns 70 km escassos de Fuentelsaz, Orihuela del Tremedal està a uns 50 km escassos de Fuentelsaz i per tant podem arribar a escatir que el patró de Sant Zenon podria molt ben ser natural o nadiu de Luzaga o en el seu cas de Fuentelsaz.
Això ens ho fa sospitar perquè hem pogut constatar també altrament que a mitjans de 1500 1550 altres capellans de l’estat espanyol varen anar a Roma a buscar relíquies del mateix sant així tenim que un capellà de Ojastro de la Rioja també va comparèixer davant del Sant Pare a Roma a buscar relíquies també del Sant Zenon i també el tenen de patró.
El marquès de l’Ensenada (constructor del Castell de Figueres, era de Edia a 17 km de Hojacastro i també es deia Zenon, Don Zenon de Semovilla.
Podria molt ben ser que als anys 1500 hi hagués una revifalla per tenir una certa advocació a Sant Zenon i podria ser plausible pensar que aquest sant fos de la província Tarraconense de les dates romanes ja que la província Tarraconense només partia el que és avui la península i tallava tota la província des de València fins a la Corunya que era la banda nord i per tant podria molt ben ser que Dioclecià hagués vingut a buscar alguns soldats que aquesta província tarraconense (per la fama sabent que eren dels millors que tenien a la província romana, se’n dugués com a militar aquest xicotet Zenon d’algun lloc d’aquesta província tarraconense i amb posterioritat ja a l’any 1500 algú hagués volgut reivindicar el patronatge o les llaors en aquest Sant Zenon sabent que havia estat màrtir en aquella època dons hem pogut constatar que en algunes altres parròquies d’aquesta antiga província tarraconense van anar a buscar les relíquies del Sant i estan escampades ja com hem dit almenys en alguns pobles del que avui seria la meseta castellana.
Qui això explicita òbviament no és cap historiador, no vull que això sigui mirat com una història, prego en els historiadors que hi ha a Arenys de Mar i els que van sorgint de les universitats si hi hagués algú que volgués escatir d’on va venir el nostre Sant Patró i així no només podriem dir patró d’Arenys la Gaia Vila màrtir Sant Zenon, sinó també saber l’origen i per tant tancar el cercle i podríem contestar els que van editar la bonica estampa dels goigs a l’any 1700 i ja no podríem dir ignoarse el infeliz suelo donde la cuna tuvisteis i podríem indicar quina fou la cuna d’aquest nostre patró tant estimat per nosaltres.
Per acabar doncs cantem un himne a sant Zenon
Ignorase el feliz suelo,
Donde la cuna tuvistes, (copiar).
Tothom es conegut que Sant Zenon és Patró d’Arenys, la nostra gaia vila i així reivindiquem cada 9 de juliol des de temps molt reculats.
M’han demanat que faci un article sobre Sant Zenon i la relació que té Sant Zenon té amb una petita descoberta que vaig fer de que el nostre mateix patró Sant Zenon és també patró d’un petit poblet de la província de Guadalajara que es diu Luzaga.
Comencem i anem a pams però, i primer recordem potser baldament ja es coneguda per tothom l’historia de Sant Zenon però no estarà de més recordar-la com ens arriben les relíquies de Sant Zenon a la nostra Vila d’Arenys de Mar.
Queda confós en el temps, però els historiadors han vingut en convenir que a les darreries de 1584 va passar per Arenys de Mar, un clergue del bisbat de Sagunt (Sagunt volia dir Sigüenza) que era natural de Fuentelsaz o millor dit de Sant Pedro de Fuentelsaz que havia anat a cercar les relíquies de Sant Zenon a Roma.
Duia amb ell un decret signat per el pontífex Gregòri 13ª en data 4 de novembre de 1583 i segellada amb el segell de plom de l’esmentat pontífex que del monestir d’escala dei situat a les afores de les muralles de Roma i en el propi lloc on Sant Pau va patir martiri s’expedia una butlla en la qual s’especificava que el portador de la mateixa, en Juan Dominguez duia unes relíquies del màrtir Sant Zenon extretes d’allà mateix on amb força companys van ser assassinats per l’emperador Dioclesià.
Qui vulgui ampliar aquesta qüestió només haurà d’agafar el programa de festa major de festa major de Sant Zenon on el senyor Josep Mª Pons Guri fa un exacte recorregut per l’inici de la portada de les relíquies de Sant Zenon a Arenys de Mar. No m’estic de comentar què en el martirologi romà queda constància que Sant Zenon fou assassinat juntament amb uns altres 10.203 altres màrtirs a roma en el lloc anomenat d’aigües Sàlvies.
El Sr. Pons ens especifica amb la lectura epigràfica corresponent és X (risti) i M (ilitum) era la manera que s’anomenava als màrtirs de tal manera què si es va llegir malament X M com a 10.000 mala lectura per cert, si es fes exactament correctament de X M xistri militum, tindríem que el nombre de màrtirs es reduiria raonablement a la suma de 203.
Sigui com sigui però, el clergue de Fuentelsaz va passar per Arenys perquè es va trobar molt malaltó quan duia les relíquies a la seva població anomenada ja de Fuentelsaz i Arenys sembla ser, que amb el sentit hospitalari que ha caracteritzat aquesta nostra vila ja des de l’inicia de la mateixa, el varem guarir de forma correcta i en agraïment d’aquesta guarició ens va deixar unes relíquies del nostre Sant Patró.
Si això passava al 1584 a les acaballes de 1584, el nostra Sant Patró ja va esdevenir patró d’Arenys per voluntat popular.
No és ben cert que, l’església d’Arenys de Mar fou projectada a l’any 1584 per Joan de Torres fill del famós imaginé Francès Joan de Tours, i per tant ens trobàvem que al mateix any que passa el peregrí que ve de roma, pel camí del morbo i quan es troba malament entra a Arenys de Mar (cal indicar que estàvem a les basseroles de la constitució del nostre poble i de la separació del mateix nostre homònim superior Arenys de Munt) i per tant estàvem aixecant una església en honor i llaor de la nostra Verge de l’Assumpció però estàvem mancants del Sant Patró directe de la vila.
Podeu imaginar-vos si en Juan Dominguez en lloc d’entrar a Arenys de Mar, hagués anat cap a Arenys de Munt, avui de Sant Zenon no se’n cantaria ni gall ni gallina, doncs Arenys de Munt ja, d’anys ençà tenien de primer patró Sant Martí.
La voluntat divina va voler que el nostre capellà de Fuentelsaz fes cap a la nostra vila i la nostra incipient vila estava ja com hem indicat l’església parroquial mancada de patró i varem veure en aquell gest d’aquell pobre capellanet de Fuentelsaz un signe diví que ens portava des de Roma, altrament podríem dir des del cel les relíquies d’un Sant Martir, Sant Zenon.
És a partir d’aquí que el nostre Sant Martir, Zenon, que ra ja instaurat popularment com a patró d’Arenys la Gaia vila i va ser l’any 1663 que tenim constància com a primera vegada, que es va traslladar l’acta de l’abstracció de les relíquies en el fons notarial del notari d’Arenys de Mar, i el 3 de juny de 1664 la universitat dels habitants d’Arenys de Mar, o sia, els jurats i consellers en nom de tot el poble presidit per sot Batlle en escriptura notarial varen prometre per ells i per tots els seus successors observar perpètuament el dia 9 de juliol de cada any com si fos festa de precepte absteninça de treballar a fi de consagrar la diada a honorar a Sant Zenon i els seus companys màrtirs. Per tant veiem que el nostre Sant Zenon no és un sant imposat per la jerarquia sinó que, com en totes les coses nostres Arenyenques, van ser els arenyencs qui varem triar i decidir quin era el Sant que volíem per Sant patró i així fent Sant Patró de la nostra vila a Sant Zenon, gloriós màrtir martiritzat per l’emperador dioclesià i Maximilià l’any 298.
Tot amb tot però les troballes i les notícies que tenim de Sant Zenon se’ns acaben en aquesta situació, o sigui se’ns acaben en el moment en què vem escatir quin va ser el final d’aquest Sant, i de quina manera varen arribar les seves relíquies a Arenys de Mar.
Dels seus inicis del seu naixement del seu creixement i en definitiva de la seva vida no en sabem res més.
Així ja ho van veure els nostres avantpassats quan en uns goigs pintats en Lleó de Sant Zenon cap a l’any 1786 en les segona de les estrofes es deia clarament:
Ignorase el feliz suelo... copiar
I per tant veiem clarament com al 1786 va en els goigs en honor i llaor de Sant Zenon s’indicava clarament que s’ignorava el Feliz suelo donde la cuna tuvistes para que creamos fuisteis todo venido del cielo.
És obvi que si ve Sant Zenon era Sant, era mortal, i si era vingut del cel ho era com tots els altres mortals, però a la terra de ben segur que va néixer en un lloc determinat.
Arribats aquí, cal indicar que per unes qüestions de curiositat personal i per respondre un encàrrec que se’m va fer de l’Ajuntament el bon amic Jordi Pera, per tal que pogués fer un escrit en relació a la nostra festa de Sant Roc, em va venir en ment que cada vegada que explico públicament que Sant Zenon és el nostre Sant Patró, acabo dient que a Catalunya no hi ha cap més parròquia que tingui per patró a Sant Zenon i que a Espanya tampoc.
Quan preparava aquest treball encarregat per al bon amic Jordi Pera, me’n vaig adonar que si bé a Catalunya si que havia fet una recerca i només havia trobat que en el Castell de Sant Fernando de Figueres hi ha l’ornadet de Sant Zenon (un llençol de paret de defensa), d’Espanya no en sabia absolutament res i desconeixia si aquest Sant havia tingut o no havia tingut o tenia en l’actualitat algun component que ens el pogues fer proper.
Amb aquesta eina potent que és Internet em vai posar a cercar i la recerca em va portar a descobrir que a sud Amèrica hi havia molts Sants Zenons altrament no es celebrava la festivitat al mateix dia i també vaig poder capçar que un tifó anomenat Sant Zenon, va fer les mil i una malvestat a principis del segle XX.
Llevat d’això no trobava l’Estat Espanyol (d’inici) cap altra correspondència del nostre Sant que es pogués tenir en compte.
Feia uns anys que havíem anat amb la meva esposa a Fuentelsaz varem arribar-hi un dissabte al matí i entre que varem poder oïr el res del rosari a la bella església de San Pedro de fuentelsaz, la bona gent d’aquesta parròquia ens van indicar que no tenien cap coneixement ni de Sant Zenon ni de ningú que hi pogués tenir cap relació amb Arenys de Mar. Només ens van poder fer aliment que la població encara que aquell dissabte no es trobava a Fuentelsaz, hi havia una família que tenia un Zenon en la seva família. Llevat d’això res més.
Reprenc el fil conductor de l’encàrrec que em va fer en Jordi Pera, i de cop i volta vaig trobar per Internet un lloc que busquen Sant Zenon òbviament en castellà, m’adreça a una web que posava Luzaga. Per ser més concret Luzaga.com els internautes de però saben que el .com és una web comercial, no és una web de territòri i per tant se’m va ocórrer que podria ser una web de sud Amèrica de una de les tantes webs que hi ha en relació als Sants Zenons que no són el nostre.
Quan vaig entrar-hi el primer que em va sobtar és que hi havia una quinta i tinc entès que una quinta en algunes parts de sud Amèrica és una torre a les afores o una casa a les afores. Res més que això. No obstant la curiositat em va fer que anés obrint pàgines d’aquesta web, i vaig descobrir, admirat, els següents elements que su ara us posaré en coneixement.
De primer vaig detectar que Sant Zenon que tenien de patró era el mateix Sant Zenon que el nostre.
De segon vaig detectar que el segon patró de Luzaga era Sant Roc, o sigui també com el nostre.
Per tercer vaig detectar que l’església que tenen a Luzaga és adreçada i amb llaor de la mare de Déu de l’Assumpció com la nostra i per si les casualitats no fossin poques el personatge més important que tenia relació amb la vila de Luzaga era el nostre Pare Fidel Fita.
Podeu comprendre que vaig fer un bot de la cadira i em va apassionar el tema de Luzaga per tal que pogués conèixer una mica més aprofundidament aquesta nostra possible relació amb aquest poblet.
Us haig de dir que Luzaga és un poblet molt petit de la provincia de Guadalajara té uns 100 habitants, té 74 votants, és dels típics pobles que s’estan despoblant de la meseta castellana per sort no para gaire lluny del Clero del Pinar o sigui de l’autovia que va de Barcelona a Madrid i per tant tenen hom a mitja de subsistència el turisme que òbviament és el mateix turisme que prèviament ha emigrat.
Per Internet també vaig poder comprar un llibre vell, l’únic llibret que vaig trobar sobre la història de Luzaga editat per Don Eusebio Gonzalo Hernando que explica en la caràtula del llibre que ell havia estat al cos auxiliar de correus i ara ja gran es va dedicar a recollir unes quantes coses de la seva població.
Quan em va arribar el llibret editat per la editorial AACHEH el vaig devorar i vaig poder contemplar encara moltes més coses que en aquest escrit que us transmeto us aniré posant en avinença.
Pel que respecta a Sant Zenon vaig poder constatar que al igual que nosaltres ells també tenen relíquies de Sant Zenon i al igual que nosaltres, el patró que ells tenen a les fotografies que podeu veure duu, com el nostre, la palma del martiri i el hiel que està al seus peus igual que el nostre (encara que el nostre donada la situació del nostre Sant Patró a l’altar no li podem contemplar, però si que adjunto una fotografia en la qual és fàcil de veure també el hiel de Sant Zenon. Una de les diferències que hi ha es que el Sant Zenon de Luzaga porta a la mà dreta al damunt del pit amb una creu i el nostre porta a la mà dreta oberta que és la mà on col·loquem el verol per la diada de Sant Zenon.
Podeu comprendre que la meva curiositat com ha fet altres vegades i la meva família que en aquest sentit reconec que he tingut martiritzada en les vacances de l’any passat ens ho vam fer venir bé per poguer passar per la població de Luzaga.
Com que no volia passar per Luzaga sense que ningú em pogués informar, em vaig posar en contacte a través d’Internet també vaig buscar números de telèfon i curiosament vaig poder trobar una altre persona que es diu també Gonzalo Hernando però que de nom és Julio en els pobles, els cognoms es repeteixen, i dos dies abans de la partença em va indicar que tindria la clau de l’església encara que el capellà no hi aniria.
Vaig poder comprovar que el capellà mossèn Domingo Adeba no hi aniria doncs, també el vaig trucar i em va comentar que també era un admirador d’Arenys de Mar, on havia passat llargues temporades (cal dir però que no va detectar que el seu patró Sant Zenon era el nostre, que el seu patró Sant Roc era el nostre, i que el pare Fidel Fita era d’Arenys de Mar semblava com si no hagués trobat aquestes concordances.
Amb aquests elements a l’estiu varem fer cap una carta de dilluns que varem passar una tarda de diumenge per Luzaga on ens esperava en Julio Hernándo acompanya de l’Alfredo Alluso Morales dos luzaguenys de però el primer professor d’història i el segon creador de webs el qual li vaig haver d’agrair la web que vaig localitzar Luzaga.
Veureu a les fotografies que vaig poder entrar a la bonica església de Santa Maria de Luzaga amb una clau d’unes considerables dimensions i veureu que el nostre Sant Zenon no el tenen a l’altar principal, sinó que hi tenen la Mare de Déu de l’Assumpció (una talla petita i de guix i es dolien als meus amfitrions que la de veritat havia estat exfoliada) i el nostre Sant Patró el tenen entrant a la dreta en un retaule lateral.
A l’altre costat del retaule hi ha Sant Blas, encara que hi hauria d’haver hagut Sant Roc. Aquí cal explicar que Sant Blas i Sant Roc sembla que són els segons patrons de Luzaga exaqueo i com que tenen una altra ermita no gaire lluny de l’església parroquial, fan passar mig any Sant Roc en aquella ermita, mentre que a Sant Blas el col·loquen a la parròquia Central, i després amb una gran festa retornen a Sant Blas a l’ermita i Sant Roc el tornen a col·locar a l’església central. Sembla ser que així els Sants no s’enfaden i es passen mig any a la parròquia de Santa Maria, i l’altre mig any en una altra de les parròquies. El dia que hi vam anar-hi nosaltres hi havia Sant Blas i Sant Zenon no hi era. El fet que el pare Fita fos un personatge important en la vida de Luzaga, fou perquè en els terrenys de Luzaga que sembla que estan documentats des de l’època dels grecs, es va trobar el que ha passat a anomenar-se el famós bronze de Luzaga. Un camperol va trobar un bronze que estava gravat i aquest bronze va ser portat a l’arxiu central on el nostre pare Fidel Fita n’era el director general. El pare Fidel Fita va fer una fotografia que és la única que es conserva perquè a la mal tensada de 1936 va desaparèixer el bronze i avui només tenim ocasió de veure’l a la fotografia que també acompanya aquest escrit.
Per si les coincidències entre una vila i l’altra n’haguessin de mancar més, també podem dir que si bé a Arenys pengem naps a la vigília de reis en el balcó de les noies ells pengen flors en el balcó de les noies la vigília de Sant Joan.
Les flors que ells pengen a les noies són flors boscanes que han anat a recollir i aquella és un signe que la noia a la qual li pengen les flors és la que els pot agradar més.
No obstant i això també aquesta festa té una vessant no tant festiva ja que si alguna noia ha donat carbassa a algun dels mozos durant aquell any el que li pengen és un carretó de fems a casa seva. No obstant i això els amfitrions ens explicaven que si bé aquestes costums eren les del poble, avui donada la seva situació el mozo que queda és de quaranta i escaig anys i la moza també d’una tal edat per la qual cosa aquestes festes si bé encara hi ha un grup que les vol continuar mantenir són de difícil manteniment per la circumstància que s’estan despoblant aquests pobles. Val a dir que ens van fer una acollida molt afable.
Nosaltres els portàvem com a obsequi alguns llibres del nostre retaule major, encara que d’Arenys de Mar, per desgràcia no tenim cap llibre que pugui mostrar la bondat del nostre entorn.
En relació a Sant Zenon, és curiós constatar que ells no tenen cap història completa del Sant i només a la història de Luzaga se’ns ve a indicar que l’autor del llibre, o sigui, el sr. Eusebio Gonzalo Hernando posa de manifest que tenen les relíquies de Sant Zenon amb una custòdia bellament adornada, i afegeix:
(referente a este santo sabemos muy poco o casi nada de su vida i obras, por la forma en què nos lo presenta la iglesia, vestido de militar, portando la espada con la cruz y la palma deducimos que fue un martir de los primeros tiempos de la cristiandad. Yo recuerdo haber oido a algun sacerdote en los sermones del día de su fiesta que posiblemente fuera natural de nuestro pueblo i el tener aquí sus reliquias avalan este supuesto, si Dios me sigue dando salud intentaré averiguarlo).
Aquesta informació em va venir corroborada i una mica ampliada per en Julio Gonzalo que va indicar que el seu Sant Patró ell sabia que era de l’època de diocleciano i que era fill de la vila, que aquesta tradició s’ha anat transmetent en els habitants de Luzaga i així ho van transmeten.
Sembla també que tenen una pica baralla amb una altra població no gaire lluny d’ells de Fuencaliente que també tenen de patró a Sant Zenon.
Aquí cal que indiquem els següents extrems:
Ja hem vist que el capellà que ens porta les relíquies era Juan Domíniques, veí de Fuentelsaz del bisbat de Sagunto(Sigüenza ) i de la seva parròquia d’oriola (hem de llegir naturalment Orihuela del Tremedal no gaire lluny d’aquí on estem parlant) Doncs bé si ens mirem el mapa podem constatar que Fuentelsaz està només entrar venint de la provincia de Zaragoza a Guadalajara i Luzaga està a uns 70 km escassos de Fuentelsaz, Orihuela del Tremedal està a uns 50 km escassos de Fuentelsaz i per tant podem arribar a escatir que el patró de Sant Zenon podria molt ben ser natural o nadiu de Luzaga o en el seu cas de Fuentelsaz.
Això ens ho fa sospitar perquè hem pogut constatar també altrament que a mitjans de 1500 1550 altres capellans de l’estat espanyol varen anar a Roma a buscar relíquies del mateix sant així tenim que un capellà de Ojastro de la Rioja també va comparèixer davant del Sant Pare a Roma a buscar relíquies també del Sant Zenon i també el tenen de patró.
El marquès de l’Ensenada (constructor del Castell de Figueres, era de Edia a 17 km de Hojacastro i també es deia Zenon, Don Zenon de Semovilla.
Podria molt ben ser que als anys 1500 hi hagués una revifalla per tenir una certa advocació a Sant Zenon i podria ser plausible pensar que aquest sant fos de la província Tarraconense de les dates romanes ja que la província Tarraconense només partia el que és avui la península i tallava tota la província des de València fins a la Corunya que era la banda nord i per tant podria molt ben ser que Dioclecià hagués vingut a buscar alguns soldats que aquesta província tarraconense (per la fama sabent que eren dels millors que tenien a la província romana, se’n dugués com a militar aquest xicotet Zenon d’algun lloc d’aquesta província tarraconense i amb posterioritat ja a l’any 1500 algú hagués volgut reivindicar el patronatge o les llaors en aquest Sant Zenon sabent que havia estat màrtir en aquella època dons hem pogut constatar que en algunes altres parròquies d’aquesta antiga província tarraconense van anar a buscar les relíquies del Sant i estan escampades ja com hem dit almenys en alguns pobles del que avui seria la meseta castellana.
Qui això explicita òbviament no és cap historiador, no vull que això sigui mirat com una història, prego en els historiadors que hi ha a Arenys de Mar i els que van sorgint de les universitats si hi hagués algú que volgués escatir d’on va venir el nostre Sant Patró i així no només podriem dir patró d’Arenys la Gaia Vila màrtir Sant Zenon, sinó també saber l’origen i per tant tancar el cercle i podríem contestar els que van editar la bonica estampa dels goigs a l’any 1700 i ja no podríem dir ignoarse el infeliz suelo donde la cuna tuvisteis i podríem indicar quina fou la cuna d’aquest nostre patró tant estimat per nosaltres.
Per acabar doncs cantem un himne a sant Zenon