APUNTS PER A UNA PETITA HISTÒRIA DE SANT ZENON

Un relat de: tallades
SANT ZENON

Ignorase el feliz suelo,
donde la Cuna tubistes,
para que creamos, fuiste
todo venido del Cielo.
Siempre fue vuestro desvelo
desempeñar tal blazon.
…Amparadnos cuidadoso,
invicto Martyr Zenon.

Aquest era el segon vers dels Goigs a Sant Zenon editat vers l’any 1786.
Fixem-nos que el vers comença manifestant la ignorància d’on va néixer el nostre Sant Patró.
Reconec de bell antuvi que no sóc historiador, que no tinc cap pretensió d’esmenar cap història del nostre sant Patró, però si em permeteu, podem besllumar un xic la història del nostre Sant màrtir i aportar un petit comentari pels nostres historiadors que puguin estudiar quina “cuna tubo” el nostre Sant.

UN PEREGRÍ DE FUENTELSAZ ENS PORTA LES RELIQUIES.

Que Sant Zenon és patró d’Arenys, la nostra gaia vila ho sap tothom i és profecia, i també ho és que cada 9 de juliol reivindiquem aquest fet des de temps molt reculats.

Comencem i anem a pams i recordem com arriben les relíquies de Sant Zenon a la nostra Vila:

Queda confós en el temps, però Mn Palomer en un petit opuscle “El cavaller Drylleyres” ens il·lustra:

“Amb fetxa 4 de novembre de 1583, sagellada amb sagell de plom del Pontífex Gregori XIII allavors regnant i signada dis del recinte del Monestir de Scala Dei .. se expedí brutlla en pergamí concedint an el llicenciat Joan Dominguez, clergue del Disbat de Sagunte (avui Oriola) unes relliquies del martre Sant Zenon... i destinades a la parroquia de Fuentelsaz. “

Indiquem que qui infringí martiri a Sant Zenon i els altres màrtirs fou l’emperador Dioclecià al lloc nomenat Aigües Sàlvies de Roma, el mateix indret on fou martiritzat Sant Pau.

Ens afanyem a dir que el Sr. Pons Guri matisa aquesta informació i ens diu que Sagunt era Siguntina, o sigui Siguenza, i jo hi afegeixo que de ben segur Oriola no era Oriola, sino Orihuela del Tremedal. Ja veurem perquè fem aquesta afirmació.

I Mn. Patllari Rodà ens manifesta:

“Fué el caso que el dicho Dominguez en su regreso de Roma, al pasar por esta parróquia cayó gravemente enfermo, de cuya enfermedad sanó y agradecido del hospedaje, asistencia y buen trato que le dieron sus moradores, les hizo la dádiva del precioso tesoro de las reliquias de San Zenon y sus compañeros martires. “

No m’estic de comentar què en el martirologi romà queda constància que Sant Zenon fou assassinat juntament amb uns altres 10.203 màrtirs a Aigües Sàlvies. El Sr. Pons ens diu :

“Tal volta s’arribaria a aquesta redacció per mala lectura epigràfica de X(risti) M(ilitum), com així es deia dels màrtirs. Si en realitat s’hagués donat aquest cas, caldria reduir raonablement el nombre d’aquests màrtirs a 203”

Sigui com sigui però, el clergue de Fuentelsaz va passar pel camí del Morbo, i malaltó que es trobava, entra cap a Arenys (veïnat de mar) i nosaltres, amb el sentit hospitalari que ha caracteritzat aquesta nostra vila ja des de l’inici dels temps, el vàrem guarir i en agraïment d’aquesta guarició, ens va deixar una part de les relíquies del qui serà nostre Sant Patró.

I NOSALTRES JA CONSTRUIEM L’ESGLÉSIA

Cal dir però que l’església actual d’Arenys de Mar fou projectada a l’any 1584 per Joan de Torres fill del famós imaginer francès Joan de Tours, i per tant ens trobem que al mateix any que passa el pelegrí de Fuentelsaz i ens deixa les relíquies, nosaltres comencem a bastir el nou temple i per tant estàvem aixecant una església en honor i llaor de la Verge de l’Assumpció, i si bé ja teníem patrona, no teníem Patró, es clar doncs que Sant Zenon ens el porten “todo venido del cielo”.

Podeu imaginar-vos que si en Juan Domínguez, en lloc d’entrar a Arenys de Mar (a finals de 1583) , hagués anat cap a Arenys de Munt, avui, de ben segur que de Sant Zenon no en cantaríem ni gall ni gallina, doncs Arenys de Munt, de molts anys reculats tenien de primer patró Sant Martí.

La voluntat divina va voler però que el capellà de Fuentelsaz fes cap a la nostra vila i estant com estava la nostra incipient vila mancada de patró, vàrem veure en aquell gest del pobre capellanet un signe diví que ens portava des de Roma, altrament podríem dir “venidas del cielo” les relíquies d’un Sant Màrtir, Sant Zenon.

I EL FEM SANT PATRÓ DE LA NOSTRA GAIA VILA

Ja des del primer dia, el fem sant venerat i potser també ja el fem patró. No hi ha documents que ho avalin. Si però que l’any 1664 en un vot de vila llegim:

“ de molts anys ença, la nostra església parroquial de Santa Maria d’Arenys , atresora i guarda amb la deguda veneració alguns ossos de Sant Zenon i els seus companys, la festivitat dels quals celebra aquesta església el dia novè del mes de juliol. I aquestes relíquies serien tingudes amb major culte i més devoció pels habitants d’aquesta parròquia si el dia de la festivitat dels esmentats màrtirs fos comptat entre els que per precepte la religió obliga com en els diumenges....
.... els plau observar perpètuament la festa de l’esmentat sant Zenon el dia novè de juliol de cada any com en els sants diumenges...”

I aquest vot de vila fou confirmat pel Bisbe de Girona Fra Josep Fageda, qui en data 16 de juny de 1644 disposa... “ i havent-nos presentat aquella universitat la pertinent petició sobre això, hi consentim benignament i aprovem i lloem aquella escriptura”

És a partir d’aquí que la nostra vila, observa “perpètuament el dia 9 de juliol de cada any com si fos festa de precepte, abstinença de treballar a fi de consagrar la diada a honorar a Sant Zenon i els seus companys màrtirs.“ Per tant veiem que el nostre Sant Zenon no és un sant imposat per la jerarquia sinó que vam ser els arenyencs qui vàrem triar i decidir quin seria el Sant que volíem per Sant patró i així fem de Sant Zenon patró de la nostra Vila , sant martiritzat pels l’emperador Dioclecià i Maximilià l’any 298.

Tot amb tot però, les troballes i les notícies que tenim de Sant Zenon se’ns acaben en el fet de quina manera varen arribar les seves relíquies a Arenys de Mar.

PRIMERA PARADA : FUENTELSAZ

Feia uns anys que havíem anat amb la meva esposa a Fuentelsaz. Vàrem arribar-hi un dissabte d’agost al matí, vàrem aturar el cotxe a l’esplanada de la plaça de San Pedro de Fuentelsaz i ens va cridar l’atenció que la porta de la gran església era oberta i se sentia el rumor de res del rosari. Quin gaudi tornar a sentir el murmuri devot del res del rosari...a la bella església de San Pedro de Fuentelsaz!. (Cal dir que per Fuentelsaz no s’hi passa, s’hi ha d’anar expressament per una petita carretereta i que aquells dies els diaris anaven plens que uns desaprensius es dedicaven a robar esglesioles perdudes..... i afegeix-ho que jo anava vestit amb quatre andròmines, sort que la meva esposa feia, com sempre, goig, que si no, de ben segur que no ens haguessin ni deixat entrat) Doncs bé, aquesta bona gent ens va indicar que no tenien cap coneixement ni de Sant Zenon ni de ningú que pogués tenir cap relació amb Arenys de Mar. Només ens van poder fer esment que a la població hi havia una família que tenia un Zenon. Llevat d’això, res més. I de les relíquies del Sant res de res. O sigui, el clergue Domínguez no va fer arribar les relíquies al seu destí, o potser van arribar a altre lloc....

SANT ZENON “VENIDO DEL CIELO” BÉ DEVIA NEIXER EN ALGUN LLOC?

Dels seus inicis, del seu naixement, del seu creixement i en definitiva de la seva vida, no en sabem res més.

És obvi que si bé Sant Zenon era Sant, també era mortal, i si era vingut del cel ho era com tots els altres mortals, però a la terra de ben segur que va néixer en un lloc determinat.

Arribats aquí, cal indicar que una de les coses que em plau més és explicar a qui em vol escoltar, son les gestes arenyenques i quan explicava de com Sant Zenon va esdevenir el nostre Sant Patró, sempre acabava dient que a Catalunya no hi ha cap més parròquia que tingui per patró a Sant Zenon i hi afegia, amb l’agosarament que dóna la ignorància, que a Espanya tampoc.

Me’n vaig adonar que si bé a Catalunya si que havia fet una recerca i només havia trobat una petita ermita als Pirineus i sabia que en el Castell de Sant Fernando de Figueres hi ha l’hornabec de Sant Zenon (un llençol de paret de defensa que duu el nom del constructor de la Fortalesa D. Zenon de Semovilla, Marqués de la Ensenada que havia nascut a Hevia, lloc de la Rioja, i després veurem quina relació te amb aquests fets...) de la península ibèrica no en sabia absolutament res i desconeixia si aquest Sant havia tingut o no havia tingut cap patronatge, o alguna rellevància.

QUAN ELS SANTS ES BUSQUEN A INTERNET

Amb aquesta eina potent que és Internet em vaig posar a cercar Sants Zenons a dojo.... i la recerca em va portar a descobrir que a sud Amèrica hi havia molts Sants Zenon, altrament però no es celebrava la festivitat el mateix dia que nosaltres (hi ha 14 Sants Zenon al santoral cristià) i també vaig poder copsar que un tifó anomenat Sant Zenon, va fer les mil i una malvestats a principis del segle XX. Llevat d’això no trobava a la península (d’inici) cap altra correspondència del nostre Sant que es pogués tenir en compte.

Seguint la recerca per internet , vaig trobar un lloc de “San Zenon” que m’adreça a una web que posava Luzaga. Per ser més concret Luzaga.com. Els internautes experts saben que el “ punt com” és una web comercial, no és una web de territori i per tant se’m va ocórrer que podria ser una web de sud Amèrica, una de les tantes webs que hi ha en relació als Sants Zenons que no són el nostre.

DESCOBRINT COINCIDENCIES SORPRENENTS

Quan vaig entrar-hi però descobreixo, admirat, els següents elements :

a.- Luzaga està escassament a uns 50 kms de Fuentelsaz i a uns 25 Kms de Sigüenza i a uns setanta de Orihuela del Tremedal.

b.- Detecto que el Sant Zenon que tenen de patró era el mateix Sant Zenon nostre.

c.- Vaig comprovar que el segon patró de Luzaga era Sant Roc, o sigui també com el nostre.

d.- Constato també que l’església que tenen a Luzaga és dreçada en llaor de la mare de Déu de l’Assumpció, com la nostra i

e.- Que un dels personatges importants que incidiren a la vida de Luzaga era el nostre Pare Fidel Fita.

Podeu comprendre que vaig fer un bot de la cadira i em va apassionar tant el tema de Luzaga que vaig començar a fer totes les gestions possibles per tal que pogués conèixer amb una mica més d’aprofundiment aquesta nostra possible relació amb aquest llogarret.

Us haig de dir que Luzaga és un poblet molt petit de la província de Guadalajara té uns 100 habitants, té 74 votants, és dels típics pobles que s’estan despoblant de l’altiplà castellà per sort no para gaire lluny d’ Alcolea del Pinar o sigui de l’autovia que va de Barcelona a Madrid i per tant tenen com a aportació a la subsistència el “turisme” que òbviament és de les mateixes persones que prèviament ha emigrat.

Per Internet també vaig poder comprar un llibre de vell, l’únic llibret que vaig trobar sobre la història de Luzaga publicat per Don Eusebio Gonzalo Hernando que explica en la caràtula del llibre que ell havia estat al cos auxiliar de correus i ara, ja gran, es va dedicar a recollir unes quantes coses de la seva població.

Quan em va arribar el llibret el vaig devorar i vaig poder descobrir encara moltes més coses.

SANT ZENON DE LUZAGA

Pel que respecta a Sant Zenon vaig poder constatar que al igual que nosaltres, ells també tenen relíquies de Sant Zenon i al igual que nosaltres, el patró que ells tenen (a les fotografies ho podeu veure) duu, com el nostre, la palma del martiri i el elm que està al seus peus igual que el nostre (encara que el nostre donada la situació de la imatge a l’altar no li podem contemplar). Una de les diferències que hi ha es que el Sant Zenon de Luzaga porta, a la mà dreta al damunt del pit, una creu i el nostre , porta la mà dreta oberta que és la mà on col·loquem el verol per la diada de Sant Zenon.

Podeu comprendre que vaig fer mans i mànigues per que a les vacances d’estiu, passéssim per Luzaga. Tinc una família massa bona que em permet aquestes petites excursions.

Com que no volia passar per Luzaga sense que ningú em pogués informar, vaig intentar posar-me en contacte amb l’ajuntament ( no hi havia manera) amb la rectoria , (no trobava el telèfon) vaig buscar números de telèfon a l’atzar i curiosament vaig poder trobar una persona que te el cognom de Gonzalo i de nom Julio amb qui, dos dies abans de la partença, em va indicar que tindria la clau de l’església encara que el capellà no hi aniria.

Vaig trucar al Bisbat de Sigüenza i em van donar el mòbil del rector , que resultà ser mossèn Domingo Adeba i en comentar-li la meva dèria, em va comentar que també era un admirador d’Arenys de Mar, on havia passat algunes temporades, encara que em confirmà que no havia detectat les coincidències de les dues poblacions. Tot amb tot em va indicar però que ja era vellet i que aquell dia no seria a Luzaga.

Amb aquests elements vàrem fer cap a Luzaga on ens esperava en Julio Gonzalo acompanyat de l’Alfredo Ayuso Morales dos luzaguenys de pro: el primer, professor d’història a un Institut i el segon creador de webs ( al qual li vaig agrair la web que vaig localitzar Luzaga, sense la qual no hauria pogut saber res.)

Veureu a les fotografies, que vaig poder entrar a la bonica església de Santa Maria de Luzaga amb una clau d’unes considerables dimensions i veureu que el nostre Sant Zenon no el tenen a l’altar principal, sinó que hi tenen la Mare de Déu de l’Assumpció (una talla petita i de guix i es dolien que la de veritat havia estat expoliada) i el nostre Sant Patró el tenen entrant a la dreta, en un retaule lateral.

A l’altre costat del retaule hi ha Sant Blas, Lloc però que comparteix amb Sant Roc, que no hi era. Aquí cal explicar que Sant Blas i Sant Roc sembla que són els segons patrons de Luzaga (exaqueo) i com que tenen una altra ermita no gaire lluny de l’església parroquial, fan passar mig any Sant Roc a aquella ermita, mentre que a Sant Blas el col·loquen a la parròquia central, i després, en gran festa retornen Sant Blas a l’ermita i porten Sant Roc a la parròquia . Sembla ser que així els Sants no s’enfaden i es passen mig any a la parròquia de Santa Maria, i l’altre mig any en una altra de les parròquies. El dia que hi vam anar nosaltres hi havia Sant Blas i Sant Roc no sojornava a l’ermita.

El fet que el pare Fita fos un personatge important en la vida de Luzaga, fou perquè en uns terrenys de Luzaga es va trobar el que ha passat a anomenar-se el famós bronze de Luzaga. Un camperol va trobar un bronze que estava gravat i aquest bronze va ser portat a l’arxiu Nacional central on el nostre pare Fidel Fita n’era el director general. El pare Fidel Fita va fer l’estudi de la placa de bronze i en va fer una fotografia que és la única que es conserva (perquè a la maltempsada de 1936 va desaparèixer el bronze) i avui només tenim ocasió de veure’l a la fotografia que també acompanya aquest escrit.

TAMBÉ PENGEN .... FLORS ALS BALCONS DE LES “MOZAS” CASADORES.
Per si les coincidències entre una vila i l’altra fossin poques, podem dir que si bé a Arenys pengem naps i cols a la vigília de reis, ells pengen flors al balcó de les noies la vigília de Sant Joan. Encara que, m’explicaven els meus interlocutors, que si alguna noia , durant l’any els havia desplagut , el que col·locaven a la porta de casa seva era un carro de fems... en fi, cadascú l’enfila per allà on pot...

No obstant i això els amfitrions ens explicaven que si bé aquests costums eren els del poble, avui donada la seva situació el “mozo” que queda és de quaranta i escaig anys i la “moza” també d’una tal edat per la qual cosa aquestes festes si bé encara hi ha un grup que les vol continuar i mantenir, ho fan amb els qui ja no son “mozos” ni “mozas” perquè aquestes tradicions són de difícil manteniment per la circumstància que s’estan despoblant aquests pobles.

Val a dir que ens van fer una acollida molt afable.

QUE EN SABEN ELLS DE SANT ZENON ?

En relació a Sant Zenon, és curiós constatar que ells no tenen cap història completa del Sant, SABEN PERÒ QUE TENEN RELIQUIES DEL Sant ( un reliquiari bonic que no vàrem poder veure, perquè per tal que no els el robin el guarden a una casa particular... . De Sant Zenon el llibre esmentat ens diu:

“referente a este santo sabemos muy poco o casi nada de su vida i obras, por la forma en què nos lo presenta la iglesia, vestido de militar, portando la espada con la cruz y la palma deducimos que fue un martir de los primeros tiempos de la cristiandad. Yo recuerdo haber oido a algun sacerdote en los sermones del día de su fiesta que posiblemente fuera natural de nuestro pueblo i el tener aquí sus reliquias avalan este supuesto, si Dios me sigue dando salud intentaré averiguarlo”.

Aquesta informació em va venir corroborada i una mica ampliada per en Julio Gonzalo que em va indicar que del seu Sant Patró ell sabia que era de l’època de Diocleciano i que era fill de la vila, que aquesta tradició s’ha anat transmetent pels habitants de Luzaga i així ho van transmeten.

Aquí cal que indiquem els següents extrems:

Ja hem vist que Juan Domínguez, veí de Fuentelsaz del bisbat de Sagunto (Sigüenza) i de la seva parròquia d’Oriola (hem de llegir naturalment Orihuela del Tremedal no gaire lluny d’aquí on estem parlant) Doncs bé si ens mirem el mapa podem constatar que Fuentelsaz està només entrar venint de la província de Zaragoza a Guadalajara i Luzaga està a uns 70 km escassos de Fuentelsaz, Orihuela del Tremedal està a uns 50 km escassos de Fuentelsaz i per tant podem arribar a escatir que el patró de Sant Zenon podria molt ben ser natural o nadiu de Luzaga o en el seu cas de Fuentelsaz.

Això ens ho fa sospitar perquè hem pogut constatar també altrament que a mitjans de 1500, per allà a 1550 altres capellans de l’estat espanyol varen anar a Roma a buscar relíquies del mateix sant i així tenim que un capellà de Ojacastro de la Rioja ( a 15 kms de Hevia, on va néixer el Marques de la Ensenada esmentat) també va comparèixer davant del Sant Pare a Roma a buscar relíquies també del Sant Zenon i també el tenen de patró.

Podria ser, ens preguntem, que a mitjans del segle XVI hi hagués una revifalla d’una certa advocació a Sant Zenon i podria ser plausible pensar que aquest sant fos de la província romana Tarraconense (per entendre’ns la part nord de la península, des del mediterrà a l’atlàntic) i per tant podria molt ben ser que Dioclecià hagués vingut a buscar alguns soldats d’ aquesta província tarraconense i s’endugués com a militar aquest xicotet Zenon, fill d’algun lloc d’aquesta província tarraconense i amb posterioritat, ja al segle XVI, algú hagués volgut reivindicar el patronatge o les llaors d’aquest Sant Zenon sabent que havia estat màrtir en aquella època doncs hem pogut constatar que en algunes altres parròquies d’aquesta antiga província tarraconense van anar a buscar les relíquies del Sant i estan escampades pel que avui seria l’altiplà castellà..

Qui això explicita òbviament no és cap historiador, no vull que això sigui mirat com una història, prego als historiadors que hi ha a Arenys de Mar i els que van sorgint de les universitats si hi hagués algú que volgués escatir d’on va venir el nostre Sant Patró i així, no només podríem saber el seu final de màrtir, sino potser també el seu origen i així tancar el cercle i podríem contestar els que van crear la bonica estampa dels goigs a l’any 1700 i ja no podríem dir Ignorase el feliz suelo/ donde la Cuna tubistes, i podríem saber quin és el seu origen.


Per acabar :

Cantem un himne a Sant Zenon
Patró d'Arenys, la gaia vila,
que els nostres enemics confon
i ens fa la vida tan tranquil·la,
Honor i glòria a Sant Zenon!
Honor i glòria a Sant Zenon!

I que Sant Zenon ens faci bons!.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: