Cercador
HOMENATGE A Mn. MARTI AMAGAT I MATAMALA, L'AMIC..
Un relat de: tallades- Compartir:
Malament! Molt malament ....
Ja ho veus, estimat Martí, només començar i ja et trinxem i t’esmicolem una de les frases del teu extens repertori que millor ens retratava als Arenyencs de Mar i que tots t’haviem sentit dir més vegades:
Quan Nostrosenyor vingui a la terra (a Arenys de Mar) no ens trobarà units, però ens trobarà reunits....
I mira: ja ho tens:
Si avui baixa Nostramo, ens trobarà units, tots amb tu, i hi som tots els que han pogut venir, però mira que és cas, ens troba units per tu, però, ah!!! Ens troba units, però no ens troba reunits!!! Perquè?, perque avui, precisament avui aquí hi falten els teus éssers més estimats: Avui aquí hi som quasi tots, però hi falten els desvalguts i els qui sofreixen, els malalts i els avis.......
Doncs ja ho veus, avui hem capgirat la teva frase:
Si avui baixa Nostrosenyor ens trobarà units, però no ens trobarà reunits!!!!
Ai manyac, m’han demanat que sigui jo que, amb deu minutets expliqui els teu viarany a la nostra vila.... Ja ho veus, alguns arenyencs son il.lusos...
I mira que quan vas venir a raure a aquesta petita pàtria encerclada de turons, ja ens vam enfarfegar per la manera d’encarar Vida Parroquial, però un cop sobreposats del primer batzac, varem ser amics, molt amics, dels amics que comptant-los amb una sola ma, sobren dits....
I tu vas anar entrant talment com un xim xim de pluja que va calant i que sadolla la terra assaonat-la i donat-li el tempir just per a fer florir el millor del jardí...
Ah! Però tu saps que no et va ser fàcil. Que de bon principi, un rebrot d’incomprensions va estar a punt d’anorrear el Cassà que, amb el teu tremp vas saber atemperar i fer-ne el col.legi excel.lent, amb tants bons professionals encapçalats per la Paquita i que tan bons fruits ha donat, fins que unes mans graponeres ens el van arrabassar per traïdoria i mala gestió..
I amb tremp vas anar fent de corifeu en retalls importants de la vida arenyenca.... vas prendre el timó d’aquesta gran obra que va ser el Patronat de vivendes Santa Maria, en el que una colla d’arenyencs, un temps encapçalats per tu, varen construir uns centenars de pisos sense cap altre guany que el d’haver servit a la comunitat a la qual pertanyieu...
És clar que aixó a Arenys, de vegades s’agraeix amb la presentació d’una demanda judicial, contra tots vosaltres.....
I vas encarar la restauració i abelliment del Temple. Ah! I pocs saben que els quatre evangelistes i els profetes de l’altar, varen poder fer-se realitat, quan vas apropar-te al president d’un club de futbol i el vas encaterinar perquè fes front a la despesa... i ai! las, mira que el president no era de l’equip nostrat i catalaníssim de can Barça, sinó del moltes vegades denostat Espanyol. Quines coses, eh, Martí!!....
I sempre et tenien al costat els qui volien fer qualsevulla cosa per a la vila....
Però també, i potser més encara, eres el gran amic que sempre et sorgia.... i hom esperava les teves opinions per emprendre el camí... i l’evangeli a devessalls en els teus llibres... i la claror d’Arenys als teus poemes.. i la sornegueria fent rodolins pel sacristà... I les prèdiques dels enterraments...
Parlem-ne de les prèdiques en els enterraments ...
En recordo dues:
L’una del pobre Juanito, un home fuetejat per la vida, llançat lluny de la seva terra va venir a raure a la nostra, la salut no li va ser propera i els fats humans el van menar per viaranys malmesos.... I en vas fer un gran sermò lloant el pobre i desvalgut com a senyal de camí, com els valors que ens havia trasmés als que el coneixíem... la seva enteresa enfront del destí... En fi un sermò de la humilitat, pel desvalgut i el que sofreix....
I el sermó de l’enterrament d’un prohom, l’Hipòlit, les virtuts conegudes del qual eren el joc i una certa peresa...
Com vas capgirar el que hom podia entendre com uns defectes i en vas fer virtut. Tu que en les teves anades i vingudes de predicador havies fet moltes partides de cartes, mitjançant les que anaves coneixies abastament els capellans que t’acollien. La sabiduria del joc, el saber parlar, el saber esperar, la murrieria de l’estrategia... és clar que d’això en Quim i jo ho vam tastar en pròpia pell quan, de parella amb la Xon, ens anàveu plomant ara una partida ara l’altra... fins que en Quim, de vegades s’enfadava i marxava en veure els gests, le clucades d’ull, els llavis closos, les baixades d’espatlles, que , com a signes desconeguts us feieu senyals amb la Xon que, mira que és cas t’els retornava.... i que el pobre Quim i jo miràvem astorats, I una i altra volta plomats i bona nit i tapat....
I també en vas fer un cant de la peresa, com aquells moments necessàris per a trobar la calma que ens permeti entrellucar i mesurar el neguit diari....
I aquests dies, quan preparàvem aquest acte, en Joan del PSUC, el comunista, que s’en va assabentar, em va demanar que fes saber a tothom el que va passar aquella nit... aquella malastruga nit....
-La nit malaurada del 23 F quan aquell carallot pujà al capçal del Parlament i el va segrestar, tú vas saber que corria una llista, ningú sabia per qui era feta, en la que en Joan era el segon a ser detingut si el cop esclatava.
El vas fer anar a cercar i el vas recloure a la rectoria. I aquella nit, en Joan m’explicava, que el vas impressionar, que et va descobrir de prop, de la teva fermesa, de la teva fe, de la teva cultura, en fi, de l’home integre que eres...
Es clar que cal dir que cap dels dos ereu estrategues militars.... uns capsigranys és el que éreu !!! .... Algú m’ha explicat després que l’endemà al matí, vareu saber que el tercer de la llista eres tu.... o sigui que el que havíeu fet era facilitar-los la feina als qui us haguessin vingut a cercar....
I continuaríem....
Però no cal, i si això son quatre llambregades arenyenques, les cal emmarcar en la teva vessant més pregona:
La teva fe...
Si Martí... tu en totes les facetes de la vida eres home polièdric, però pel vessant de la fe vas ser un home integre. Un home d’un sol cos, sense plecs. I per això ja només arribar a Arenys li confessaves al qui va ser un teu molt bon amic Ferran de Pol :
“No amic meu, la nostra Fe no ens dóna pretextos per a renegar de la nostra condició humana, sinó que pel contrari, ens proveeix de les millors i més poderoses motivacions per a ser-hi fidels, fidels fins a les últimes conseqüències. No, ella no és l’opi del poble, sinò el seu més eficaç estimulant. No ens convida al son sinó a la vetlla. No ens porta a dimitir de l’existència sinó a viure abundosament. Es així, almenys tal com jo ho veig, i puc dir-li que personalment estic enamorat del títol que Sant Pere donà a Jesucrist en un discurs fet a Jerusalem : “Ell és el Princep de la Vida”.
I quan vas morir, per aquest camins ignots d’internet, algú, que de ben segur que t’estimava molt va escriure:
Martí descansa en pau!
I cà... aquest et devia estimar, però no et coneixia de res.... en pau hi estaves sempre en vida, com no has d’estar en pau ara que ets a la dreta del Pare... Però descansar... què diu aquest ximplet!.... d’això res, és ara quan has de vetllar per nosaltres, perquè no ens apartem del recte camí de la vida, perquè, com diu un poeta, recordem sempre que : el desvalgut i el qui sofreix, per sempre son els teus únics senyors. Excepte Déu que t’ha posat dessota als peus de tots....
I punt i final:
A l’any 74 a l’acabament de l’entrevista d’en Ferran de Pol, demanaves que tan de bó, que estiguessis molts anys a Arenys de Mar i que al capdavall, de tu diguéssin ....
.- Noi, sembles d’Arenys que dorms amb ulleres i els dijous parles en castellà.
Doncs mira, no només et podem dir això, sinó que crec que en nom de tota la congregació puc cridar ben alt:
Martí:
Has esdevingut
Un arenyenc que la mar captiva...
O si ho vol més clar, concís i net:
Un arenyenc que captivà tota una vila i tots els vilatans.....
T’estimem!
Amén.
Ja ho veus, estimat Martí, només començar i ja et trinxem i t’esmicolem una de les frases del teu extens repertori que millor ens retratava als Arenyencs de Mar i que tots t’haviem sentit dir més vegades:
Quan Nostrosenyor vingui a la terra (a Arenys de Mar) no ens trobarà units, però ens trobarà reunits....
I mira: ja ho tens:
Si avui baixa Nostramo, ens trobarà units, tots amb tu, i hi som tots els que han pogut venir, però mira que és cas, ens troba units per tu, però, ah!!! Ens troba units, però no ens troba reunits!!! Perquè?, perque avui, precisament avui aquí hi falten els teus éssers més estimats: Avui aquí hi som quasi tots, però hi falten els desvalguts i els qui sofreixen, els malalts i els avis.......
Doncs ja ho veus, avui hem capgirat la teva frase:
Si avui baixa Nostrosenyor ens trobarà units, però no ens trobarà reunits!!!!
Ai manyac, m’han demanat que sigui jo que, amb deu minutets expliqui els teu viarany a la nostra vila.... Ja ho veus, alguns arenyencs son il.lusos...
I mira que quan vas venir a raure a aquesta petita pàtria encerclada de turons, ja ens vam enfarfegar per la manera d’encarar Vida Parroquial, però un cop sobreposats del primer batzac, varem ser amics, molt amics, dels amics que comptant-los amb una sola ma, sobren dits....
I tu vas anar entrant talment com un xim xim de pluja que va calant i que sadolla la terra assaonat-la i donat-li el tempir just per a fer florir el millor del jardí...
Ah! Però tu saps que no et va ser fàcil. Que de bon principi, un rebrot d’incomprensions va estar a punt d’anorrear el Cassà que, amb el teu tremp vas saber atemperar i fer-ne el col.legi excel.lent, amb tants bons professionals encapçalats per la Paquita i que tan bons fruits ha donat, fins que unes mans graponeres ens el van arrabassar per traïdoria i mala gestió..
I amb tremp vas anar fent de corifeu en retalls importants de la vida arenyenca.... vas prendre el timó d’aquesta gran obra que va ser el Patronat de vivendes Santa Maria, en el que una colla d’arenyencs, un temps encapçalats per tu, varen construir uns centenars de pisos sense cap altre guany que el d’haver servit a la comunitat a la qual pertanyieu...
És clar que aixó a Arenys, de vegades s’agraeix amb la presentació d’una demanda judicial, contra tots vosaltres.....
I vas encarar la restauració i abelliment del Temple. Ah! I pocs saben que els quatre evangelistes i els profetes de l’altar, varen poder fer-se realitat, quan vas apropar-te al president d’un club de futbol i el vas encaterinar perquè fes front a la despesa... i ai! las, mira que el president no era de l’equip nostrat i catalaníssim de can Barça, sinó del moltes vegades denostat Espanyol. Quines coses, eh, Martí!!....
I sempre et tenien al costat els qui volien fer qualsevulla cosa per a la vila....
Però també, i potser més encara, eres el gran amic que sempre et sorgia.... i hom esperava les teves opinions per emprendre el camí... i l’evangeli a devessalls en els teus llibres... i la claror d’Arenys als teus poemes.. i la sornegueria fent rodolins pel sacristà... I les prèdiques dels enterraments...
Parlem-ne de les prèdiques en els enterraments ...
En recordo dues:
L’una del pobre Juanito, un home fuetejat per la vida, llançat lluny de la seva terra va venir a raure a la nostra, la salut no li va ser propera i els fats humans el van menar per viaranys malmesos.... I en vas fer un gran sermò lloant el pobre i desvalgut com a senyal de camí, com els valors que ens havia trasmés als que el coneixíem... la seva enteresa enfront del destí... En fi un sermò de la humilitat, pel desvalgut i el que sofreix....
I el sermó de l’enterrament d’un prohom, l’Hipòlit, les virtuts conegudes del qual eren el joc i una certa peresa...
Com vas capgirar el que hom podia entendre com uns defectes i en vas fer virtut. Tu que en les teves anades i vingudes de predicador havies fet moltes partides de cartes, mitjançant les que anaves coneixies abastament els capellans que t’acollien. La sabiduria del joc, el saber parlar, el saber esperar, la murrieria de l’estrategia... és clar que d’això en Quim i jo ho vam tastar en pròpia pell quan, de parella amb la Xon, ens anàveu plomant ara una partida ara l’altra... fins que en Quim, de vegades s’enfadava i marxava en veure els gests, le clucades d’ull, els llavis closos, les baixades d’espatlles, que , com a signes desconeguts us feieu senyals amb la Xon que, mira que és cas t’els retornava.... i que el pobre Quim i jo miràvem astorats, I una i altra volta plomats i bona nit i tapat....
I també en vas fer un cant de la peresa, com aquells moments necessàris per a trobar la calma que ens permeti entrellucar i mesurar el neguit diari....
I aquests dies, quan preparàvem aquest acte, en Joan del PSUC, el comunista, que s’en va assabentar, em va demanar que fes saber a tothom el que va passar aquella nit... aquella malastruga nit....
-La nit malaurada del 23 F quan aquell carallot pujà al capçal del Parlament i el va segrestar, tú vas saber que corria una llista, ningú sabia per qui era feta, en la que en Joan era el segon a ser detingut si el cop esclatava.
El vas fer anar a cercar i el vas recloure a la rectoria. I aquella nit, en Joan m’explicava, que el vas impressionar, que et va descobrir de prop, de la teva fermesa, de la teva fe, de la teva cultura, en fi, de l’home integre que eres...
Es clar que cal dir que cap dels dos ereu estrategues militars.... uns capsigranys és el que éreu !!! .... Algú m’ha explicat després que l’endemà al matí, vareu saber que el tercer de la llista eres tu.... o sigui que el que havíeu fet era facilitar-los la feina als qui us haguessin vingut a cercar....
I continuaríem....
Però no cal, i si això son quatre llambregades arenyenques, les cal emmarcar en la teva vessant més pregona:
La teva fe...
Si Martí... tu en totes les facetes de la vida eres home polièdric, però pel vessant de la fe vas ser un home integre. Un home d’un sol cos, sense plecs. I per això ja només arribar a Arenys li confessaves al qui va ser un teu molt bon amic Ferran de Pol :
“No amic meu, la nostra Fe no ens dóna pretextos per a renegar de la nostra condició humana, sinó que pel contrari, ens proveeix de les millors i més poderoses motivacions per a ser-hi fidels, fidels fins a les últimes conseqüències. No, ella no és l’opi del poble, sinò el seu més eficaç estimulant. No ens convida al son sinó a la vetlla. No ens porta a dimitir de l’existència sinó a viure abundosament. Es així, almenys tal com jo ho veig, i puc dir-li que personalment estic enamorat del títol que Sant Pere donà a Jesucrist en un discurs fet a Jerusalem : “Ell és el Princep de la Vida”.
I quan vas morir, per aquest camins ignots d’internet, algú, que de ben segur que t’estimava molt va escriure:
Martí descansa en pau!
I cà... aquest et devia estimar, però no et coneixia de res.... en pau hi estaves sempre en vida, com no has d’estar en pau ara que ets a la dreta del Pare... Però descansar... què diu aquest ximplet!.... d’això res, és ara quan has de vetllar per nosaltres, perquè no ens apartem del recte camí de la vida, perquè, com diu un poeta, recordem sempre que : el desvalgut i el qui sofreix, per sempre son els teus únics senyors. Excepte Déu que t’ha posat dessota als peus de tots....
I punt i final:
A l’any 74 a l’acabament de l’entrevista d’en Ferran de Pol, demanaves que tan de bó, que estiguessis molts anys a Arenys de Mar i que al capdavall, de tu diguéssin ....
.- Noi, sembles d’Arenys que dorms amb ulleres i els dijous parles en castellà.
Doncs mira, no només et podem dir això, sinó que crec que en nom de tota la congregació puc cridar ben alt:
Martí:
Has esdevingut
Un arenyenc que la mar captiva...
O si ho vol més clar, concís i net:
Un arenyenc que captivà tota una vila i tots els vilatans.....
T’estimem!
Amén.