Salva't la vida

Salva't la vida!

És molt possible de fer diferències entre les persones d'arreu del món. Una, per exemple, se'm va acudir l'altre dia mentre era asseguda a un banc. Parava molta atenció a tota la gent que s'aturava davant d'un aparador, la que passava de llarg, la que anava amb bicicleta o la que anava passejant... en fi, a tothom.

De sobte, però, vaig deixar d'observar (que més aviat estava espiant) i el meu cap va començar a cavil·lar... I, arribada a una conclusió, vaig aconseguir desxifrar una nova divisió de persones: les que viuen i les que no.

Les persones que no viuen són aquelles que s'han establert a la vida uns horaris i una planificació que segueixen al peu de la lletra cada dia de l'any, aquelles que neixen en un dia de rutina i moren amb la indiferència en ment, persones que passegen sense gaudir del sol i de la brisa que ens ofereix el dia, i ni tan sols s'apropen a mirar la botiga nova de queviures que han obert a la vorera de davant. Caminen mirant recte, i fins i tot alguns ho fan amb el cap cot. Es mouen mecànicament, efectuant pensaments calculadors i del tot predictibles. Són els típics que, si se'ls presenta una trajectòria nova, no la saben assimilar, no es paren a tastar les petites delícies del dia a dia.

Les persones que viuen, en canvi, són les que mouen el món. Pensen per si mateixes o, si més no, saben què i per què estan pensant. Tant si caminen de pressa com si ho fan lentament, assaboreixen cada passa, cada instant. Els agrada l'aventura i volen viure tot el que se'ls presenta, són improvisadors. Són aquells que mentre caminen despistadament van taral·lejant la cançó que ahir a la nit tant els va fer ballar i, a la vegada, van rumiant sobre la seva vida en general. Viuen cada moment, tenen cares expressives tant de dolor, com de somriure. Poden passar dies sencers recordant vells i bells moments. Això és realment viure, cada dia és un nou pas. No tinguem por de ser nosaltres mateixos i deixem enrere una vida generalitzadora. Que bonic que és viure i que bonic que és veure viure els altres!

"Només es viu una vegada, recorda això, Papageno".