Sense títol

Falta un quart perquè toquin les deu, les deu de la nit. Tot just acabes de sopar. Avui, et sents ostatge dels teus pensaments més profunds i aïllada de qualsevol esdeveniment extern. Surts a la terrassa mandrejant. T'asseus a la cadira poc a poc, pensant cada moviment que fas. Agafes la postura que més t'escau i, finalment, amb una brisa suau que t'acarona i et pentina un ble de cabells, encens la que serà l'última cigarreta del dia.

Fas la primera calada, t'entra molt de gust. Mires la lluna, que aquella nit brilla rabiosa i contundent. Intentes no pensar en res i quan t'adones, ja has començat a filosofar. Ja són les deu i has perdut el compte de les calades que li has fet al cigar. Ara però, somrius, somrius recordant l'òpera d'ahir a la nit en la que et vas emocionar tant. Quan la soprano culminà l'escenari amb el millor repertori que la seva veu ens podia oferir, et vaig agafar la mà tendrament. Ens vam emocionar.


...