EL "segrest" d'Hélena de Troia

-Per tots els déus- vaig pensar en veure-la: era la dóna més bella que havia vist en ma vida. Tants cops havia sentit a parlar de Helena i ara per fi la tenia a la mateixa cambra que jo.
-Caram Menelao! Si que es bella la teva esposa -vaig dir
-Ni se't acudeixi mirar-la, bon amic, no la deixo sortir de casa per por a tots els joves del poble que tenen pensat conquistar-la -va dir ell amb to preocupat.
-No et preocupis -vaig dir- saps que seria incapaç de tocar-la.
-Això espero! -va dir alleugerat -He demanat al servei que t'acomodés una habitació per que puguis passar la nit aquí.
-Si és així ,doncs, me'n vaig a dormir ja que demà m'espera un llarg viatge cap a Troia -dit això em vaig retirar a l'habitació que m'havien preparat.
No podia dormir; no em podia treure del cap la imatge de la encantadora Helena quan de sobte, una figura va entrar a l'habitació, dibuixava la figura de una dona. Anava vestida amb una camisa de dormir blanca. No podria dir qui era perquè la tènue llum de l'espelma no em permetia distingir-li el rostre.
La dona caminava lentament cap a mi sense articular cap paraula; jo tampoc vaig dir resi vaig deixar que fes. Quan estava a uns cinc metres de mi es va aturar i es va treure els tirants de la camisa de dormir; a poc a poc la camisa va anar relliscant deixant al descobert un magnífic cos nu. Aleshores vaig alçar l'espelma, que estava sobre la tauleta de nit i la llum em va permetre divisar el seu rostre: era la bellíssima Helena. Molt més bonica del que m'havia pogut imaginar cabells llargs castanys foscos recollits en una cua, amb uns ulls blaus cel amb esquerdes d'un color blau marí a l'iris; tenia un nas bonic i un nas perfecte i uns llavis grans. Tot perfectament harmonitzat sobre una pell blanca lleument bronzejada pel sol de l'estiu. Semblava que totes les parts del seu cos perfectament proporcionades es combinessin per formar alguna cosa més que bellesa. Sabia que el que anava a fer tindria greus conseqüències però en aquell moment no m'importava: en el meu cervell no hi havia altra cosa que desig, desig i més desig de abraçar-la, tocar-la, besar-la per tot el cos, no em podia controlar.
Em vaig aixecar, em vaig acostar a ella i la vaig besar apassionadament metres amb una ma li acariciava els pits. Llavors la vaig aixecar en braços, me la vaig endur al llit i vam fer l'amor. En acabar ens vam adormir l'un abraçat a l'altre. Era genial .
Era mitja nit quan em vaig despertar sobtadament; Helena continuava dormint al meu costat. La vaig despertar i li vaig dir:
-Hem de marxar, si ens descobreixen junts estem morts. Vesteix-te i digues adéu a aquesta terra perquè et convertiré en la reina de Troia -Li vaig dir.
Em va mirar amb seguretat i em va dir:
- Anem ja perquè no m'imagino un món sense tu. Podem agafar els cavalls del estable del meu home, diuen que són els més ràpids de tot Grècia
Així doncs, sense perdre temps ens vam vestir, em vaig cenyir al meu arc i ens vam dirigir a l'estable i vam ensellar dos cavalls: un de blanc per ella i un de negre per mi. I vam fugir. Quan fugíem un mosso que estava vigilant ens va veure i va començar a cridar donant l'alarma. Llavors, com un acte reflex vaig agafar el meu arc daurat, vaig desenfundar una fletxa i li vaig disparar al mig del cor. Helena va deixar anar un crit de terror però vam seguir cavalcant fins al port on els meus homes m'esperaven ja preparats per salpar a la mar en destí Troia.