Diari d'un heroi

Primer cicle de l'era del bronze, hivern:

Ja no ho suporto més, això és una tortura! Maleeixo el dia en què el meu pare em va portar aquí.
- Tu tens fusta d'heroi fill, mal pare seria si no et portés a l'escola dels centaures!- deia orgullós el dia que em va portar aquí. Maleeixo els centaures i la seva doctrina, maleeixo la seva justícia i la paciència. No fa ni dues llunes plenes que sóc aquí i ja no ho resisteixo més. Per què vaig haver de llençar aquella fletxa? Els deus saben que a propòsit l'hagués fallat si hagués sabut que m'havien de dur aquí. Jo només volia impressionar el meu pare! Jo on vull ser un heroi, o, si més no, a aquest preu.

Primer cicle de l'era del bronze, principis de primavera

La intensitat dels entrenaments ha baixat amb el principi de la fosa de la neu, ja no hem de suportar els banys en aigua glaçada de cada matí per enfortir els músculs. Quirió, el cap de l'escola, ens ha començat a introduir en el món de la medicina; no deixa de sorprendre'm el seu infinit coneixement sobre cada planta, cada animal, cada arbre, cada ésser del bosc.
Ens han enunciat que amb la pròxima lluna plena s'inauguraran els jocs de primavera dels centaures, que es practiquen des de temps immemorials. Només és permès participar-hi als centaures i als aprenents a herois. S'hi practiquen tota mena de disciplines esportives. Els aprenents a herois i els centaures participen junts a totes les proves excepte a les de velocitat, en les quals els humans no hi tindrien cap possibilitat.
He consultat a Gomnos, el nostre mestre en les arts de la guerra, i m'ha aconsellat que m'inscrigui a les competicions de tir amb arc.
En contra de les meves expectatives, em comença a fascinar el món dels herois!

Primer cicle de l'era del bronze, finals de primavera
M'he fet un nom en guanyar el concurs de tir amb arc, m'he guanyat l'estimació dels companys i el seu respecte. Els dies s'allarguen i es comença a notar la calor de l'estiu, seguim practicant totes les disciplines i Quirió ens introdueix en l'art de la supervivència en medis hostils. Un nou professor, humà en aquest cas, ens explica els sistemes d'estratègies, de logística i de tàctica en l'organització militar. L'home aquest és Erisecles, fill de la deessa de la guerra, Atenea.

Primer cicle de l'era del bronze, estiu.

Quirió creu que ja estic preparat per la prova final, la prova més dura que s'ha de passar per aconseguir ser un heroi: sobreviure un cicle lunar a la perillosa illa de Delro, resistint tots els perills, curant-me totes les ferides, resguardant-me de totes les intempèries i complir una missió que ja se'm assignarà. Tot això ho haig de fer valent-me només del que he après durant aquest temps, i sense violar el codi d'honor dels herois, és a dir, sense mentir, sense fer trampes i sense perdre la dignitat. Pocs ho han aconseguit, però jo crec que estic preparat.

Primer cicle de l'era del bronze, principis de l'hivern

Ja sóc aquí! Ni serps, ni fam, ni set ni por han pogut amb mi! Ja sabia que podria fer-ho; sabia que estava preparat. No negaré que en cert moment se'm va passar pel cap tirar la tovallola, donar-me per vençut, però llavors vaig recordar que no podia fallar-li a en Quirió, ni als meus companys que m'admiraven… ni a mi mateix. Tots ells creien que jo podria i hi confiaven plenament. Ja no era només cosa meva.
En general han estat uns dies molt durs, potser els més durs de la meva vida, i de ben segur que ha estat una experiència única, inoblidable… però m'ho pensaria un parell o tres de vegades abans de repetir-la.
He acariciat la mort amb la punta dels dits en més d'una ocasió, però puc donar les gràcies per haver-me'n sortit, per haver sabut arronsar el braç i així allunyar-me'n.
En definitiva, ara sí que en pot estar orgullós el pare, ara sí que sóc un heroi de veritat!
Bé, no puc escriure més, em reclamen; a partir d'avui ja no tindré temps per parar-me a impregnar-hi aquí les meves aventures, però ja m'agrada que sigui aquesta en sigui la última.