Sac de cops

Un relat de: aurora marco arbonés

Rere les ulleres
de fosques amenaces
camufles la vergonya
roja, morada, blava
colors de la barbàrie.

Rere els silencis
espessos d'ignomínia
dissimules insults,
cruel veu que intimida
per la llei del més fort

Sota la roba
disfresses batzacades
amb olor a covardia,
les urpes esmolades
per la llei del més fort.

En el cos
acolores ultratges,
vexacions que escatimen
retalls de dignitat
pel tacte fastigós.

En el cor
arrauleixes l'espant
i arreles la rancúnia
de la teva carn trèmula
pel seu ferotge esguard.

En la ment
enganyes etzibades
dient que és culpa teva.
No és el senyor i amo,
només és un covard.

Comentaris

  • Amorosir el record[Ofensiu]
    Avet_blau | 22-10-2008 | Valoració: 10

    tristament es pot sentir mal moral,
    despres de un maltractament fisic,
    i encara es mes fort,
    recordat pel temps.

    I es trist que el mateix tacte que dona passió, recordi tambe dolor.

    i que la cicatriu de la rancunia
    impideixi tornar a estimar.

    i el temps ,
    molt de temps després, amoroseix els cops,
    pero no el record.

    Avet

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 22-10-2008 | Valoració: 10

    Ahir em vaig torçar el turmell i vaig amb crosses, quin pal. Per sort, per anar a relats no tinc gaire feina.

    Salut i records!
    ullsblaus1

  • sí...un covard[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-10-2008 | Valoració: 10

    Excel·lent relat, molt descriptiu amb un final contundent i ben cert... un covard.

  • Perfecte[Ofensiu]
    M.Salles | 21-10-2008 | Valoració: 10

    Crec que dones al clau sobre com se senten les víctimes, o com a mínim jo ho veig també com tu.
    Crec que ja saps que és un tema al qual m'he apropat, ja que tinc una sèrie sobre el maltracte vist des del punt de vista de qui observa una víctima (me'n vas comentar un on em parlaves que havies enviat aquest, de fet he entrat justament per buscar-lo i aquí l'he trobat.).
    És un tema dur i del qual crec que se n'ha de parlar molt més.
    Felicitats.

  • Text breu i clar[Ofensiu]
    lluisba | 21-10-2008 | Valoració: 10

    Que s'agraeix. Sense lirismes ni metàfores: les coses tal com són. El mal vist d'aprop.
    A mi també m'agrada com escrius, tot i que no sé dir mai si hi ha escriptura masculina/femenina, però en tot cas estaries en un punt entremig.
    I sigui com sigui, cal que escrivim sobre les coses d'ara i d'aquí.
    Et seguiré llegint.

  • Crec que...[Ofensiu]
    Queca | 20-10-2008 | Valoració: 10

    ... tractes un tema molt delicat d'una manera talment delicada i noble. Hauríem de sentir vergonya.

    M'ha agradat trobar-te.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250773 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.