Sac buit sac ple...

Un relat de: Yuna

Poder acabarà sent una mena de diari el que plasmi en aquest racó, on l'anonimat em permetrà treure tot allò que a ningú puc dir ni m'atreveixo a escriure en un paper.
Fa uns dies vaig demanar als meus amics que em deixessin sola, que no busquessin una explicació ni un culpable a aquesta absència, que simplement no m'apeteix existir durant una temporada. Sola haig de sortir d'aquest desert particular i sola haig de trobar el meu lloc, que no entenguessin un no, sinó només un més endavant, i van respectar la meva decisió. Necessitava fer-ho per ell també, per què no volia que el jutgessin, no veien més enllà del fet, no intentaven entendre el per què, o poder és que simplement no ho podien entendre.
Ara em toca desfer totes les petjades que he fet fins aquí, recuperar-me i retrobar-me amb mi mateixa, assumir que està i viu amb un altra persona, que ha escollit lliurement i respectar-ho.
Sé que ara no me'n adono de tot el que he perdut, que amb el temps el seu record serà el més bonic que em quedarà. Es cert que no es pot obligar ningú a estimar, però tants moments de felicitat i complicitat sap molt greu que quedin en no res.
Aquesta nit, m'he despertat tremolant com una fulla, tenia molt fred, suposo que del refredat que he agafat i la seva imatge m'ha vingut al cap, tant de bo estigués aquí per abraçar-me i fer-me passar aquest moment de maleïda carència.
Mentre dino i escric, passo una estona ocupada i trec amb paraules el que no puc callar amb sentiments. Alimento el meu cos i buido el meu cap, curiosa melangia.
Passaran les hores i tornaré a casa, on ningú m'espera. Es això justament amb el que haig d'aprendre a conviure, amb la soledat d'un mateix vers un entorn que no és el desitjat, tot i que mai perdre l'esperança de poder ser feliç al seu costat, per molts motius, per moltes raons i veritats que ens diem sense parlar.

Ens veiem demà, amb unes petjades menys i unes paraules més….

¶:)

Comentaris

  • sincer[Ofensiu]
    paparola | 10-12-2005

    Costa caminar, en soledat per s,aconseguix.
    Costa allunyarse de qui un creu estimar.M,agradar la teva forma d,escriure i expresar.

  • Molt bé[Ofensiu]
    aglaia | 09-12-2005

    M'ha agradat el relat, sembla que estiguessis parlant amb un/a amic/ga del que t'està passant, si no fos pel que diu el final de "mentres dino i escric [...]". Però està molt bé.

    Per cert, gracies pel teu comentari, és el primer que rebo!

    Petons

  • Intimitats[Ofensiu]
    filladelvent | 04-12-2005

    ens expliques en aquest relat, amb un lèxic i una ortografia correctes però sense escatimar en profunditats. Escrit per tu, sense ànim de que agradi, em sembla. No ho retrec, només ho comento.
    Escrius força bé, es veu que portes prou temps fent-ho.

    Una cosa et vull corregir: el "poder" que feu servir en alguns indrets catalans és en realitat el potser, i fora bo de respectar-ho.

    -Filladelvent-

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: