s

Podria ser que el de la dreta, el més alt i amb bambes, volgués fer el cor fort i deixar enrere aquell mas buit i la sang que duia als dits, anys i panys d'allò tan brut. Que de matinada obri els ulls per no sentir els crits estripats de pànic.
Que vora vint anys de silenci l'hagin estovat tant que ara vulgui enfilar-se i cercar llum lluny de les clavegueres.
I que, a més a més, vulgui riure i estimar una persona,
o un animal, vés a saber.