S.O.S: unes calces a la guantera

Un relat de: ales de foc

"La Sofia em matarà. O si més no me la tallarà a daus ben petits de manera que del meu òrgan viril i vital, no se'n pugui aprofitar cap troç. No li diré. No té perquè saber-ho. Com és aquella frase: ojos que no ven…. Però com he pogut ser tan capullo? Ella significa molt per mi, de fet, crec que ella és la meva meitat. La de debó, no sé si de taronja o de llimó, però és ella. La que buscava en els meus somnis. La meva musa que dóna sentit a la meva vida. Ja em va perdonar un cop. Dubto que ho faci per segona vegada. Encara que ja sap que la Maria no va significar res per mi, si van ser tan sols quatre petons i dues carícies…no vam arribar a res més (i no pas perquè ella no haguès volgut, sinó perquè ens va enxampar a l'ascensor la veïna més tafanera del bloc de pisos on vivia ella i això va fer-me reaccionar i aturar-la. No em podia enrotllar amb la millor amiga de la meva xicota)
I ara em trobo amb llenceria fina i femenina entre les meves mans. Unes mini calces de color negre amb pedreria. Molt bon gust, per cert. Jo les hauria triades igual per la meva Sofia. Però què estic dient…. Tinc entre les mans la prova del meu delicte, la prova que alguna noia va passar ahir una estona amb mi. Ni tan sols recordo si va ser o no bona estona. Collons, no recordo res de res. Ahir anava tan borratxo que no hauria vist tres en un ruc. Vaig marxar empipat de casa de la Sofia, la meva Sofi…Ens vam discutir perquè ella vol anar a viure junts i jo…no ho veig clar encara. Això d'anar a viure junts ja és un gran pas, són paraules majors, és tot un compromís. Però per altra banda, la Sofi és ella, la meva noia. La que voldria que fos la mare dels meus fills, l'àvia dels meus néts.
Vaig anar a un bar i vaig demanar una copa. I desprès una altra. I em sembla que fins a deu. Ni tan sols recordo haver conegut ningú. Recordo el cambrer, amb una camisa de flors, de molt mal gust per cert, que em va fer l'ullet quan li vaig demanar el primer cubata. Però dubto que les calces siguin seves… mare meva , i si em vaig arribar a enrotllar amb el cambrer…No, no pot ser, oi? Sinó jo mateix me la tallaré…I si em va violar? Això, potser va ser això, un desconegut/a em va violar. Jo no volia, anava tan begut…No, aixó no s'ho creurà pas la Sofia. Potser si li dic que m'ho vaig fer amb el cambrer no li sabrà tan de greu…O potser serà pitjor perquè es pensarà que sóc gay. Però que no ho sóc pas, eh, que a mi m'agraden un parell de mamelles i un bon cul.
Senyor!! Tinc tan mal de cap per la ressaca que no puc pensar res més. El millor serà que em desfaci de la prova del crim. Llàstima, perquè com he dit, és de molt bon gust. I això que no em considero pas fetixista amb la llenceria, però aquestes calcetes tenen un so sé què.. I fan una olor…No puc posar cara a la propietària, perquè no la recordo pas, però he de reconèixer que si era la meitat de sexy que les calces... i que segurament li devien quedar de bé…"

-Per sort les has trobat tu i no el pare. Porto tot el matí buscant-les sense recordar on les havia deixat. Quina vergonya. Imagina si al pare l'aturen els mossos, li demanen la documentació, obre la guantera i es troba les meves calces. S'hauria quedat amb una cara…. Gràcies Sergi. Jo no diré res de la teva borratxera ni dels teus plors per la baralla amb la Sofia, i tu no diràs que em vas veure ahir al bar amb un tio. I res de dir-li que era jo qui conduïa, li agafa un infart si sap que li he agafat el cotxe sense tenir encara el carnet i que m'hi he enrotllat amb un desconegut. Secret compartit. Com quan èrem petits i donàvem el menjar que no ens agradava per sota la taula al gat de casa. I ara fes el favor de dutxar-te i afeitar-te, que fas una fila… I truca a la Sofia per demanar-li perdó. Apa, dóna'm les calces que vaig a posar una rentadora.

Comentaris

  • bo i original el final, m'ha agradat.

  • Envia-ho a tribuna@guimera.info[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 27-07-2011 | Valoració: 10


    M’agrada molt.
    Espero que també als lectors de la Tribuna de Guimerà.
    En un arxiu word annex a l’email adreçat a :

    tribuna@guimera.info
    Gràcies

  • Un relat molt original i divertit.[Ofensiu]
    nuriagau | 09-04-2011

    Sincerament, m’ha semblat molt encertada l’estructura que li has donat. És més, als quatre paràgrafs que es corresponen al monòleg interior del Sergi, has demostrat dominar la tècnica i conèixer molt bé el pensament masculí.
    Has presentat un desenllaç doblement sorprenent, tant per la forma com pel contingut.
    Núria
    PS: El pobre Sergi ha passat molt mala estona, però sembla que té una germana molt més perillosa que ell. ;-P

  • Per cert[Ofensiu]
    franz appa | 28-03-2011

    ... de molt bon gust. Una deliciosa crònica de fidelitats sospitoses i d'infidelitats insospitades, servida a penes amb dos breus monòlegs, un interior -un garbuix mental de ressaca- i un exterior que en veritat és part d'un diàleg on endevinem l'altra contrapart sense necessitat de ser explicitada.
    Salutacios,
    franz

  • molt bo[Ofensiu]
    kleist | 20-12-2010

    molt bo, m'agrada el que escrius. Enhorabona!!

  • He rigut molt[Ofensiu]
    almenarenca | 04-12-2010 | Valoració: 10

    Aquest final si que no me l'esperava. M'ha enganxat des del principi fins al final. Continua escribint!!!!!!!!!!!!!!

  • bon relat[Ofensiu]
    joandemataro | 03-12-2010 | Valoració: 10

    amb ritme trepidant i un final sorprenent.
    gr'acies per comentar-me el meu poema
    fins aviat
    una abraçada de mataró
    joan

  • indefinida | 24-10-2010 | Valoració: 10

    Un bon relat i un final, com diuen els altres comentaris, genial!

    Et seguiré llegint.

    Salut!

  • indefinida | 24-10-2010 | Valoració: 10

    Un bon relat i un final, com diuen els altres comentaris, genial!

    Et seguiré llegint.

    Salut!

  • molt bo[Ofensiu]
    Eva Fabrés | 22-10-2010 | Valoració: 9

    Molt bon relat, m'ha agradat molt aquest final! jajaja segueix escrivint si?
    Att.. Eva!:D

  • és molt..[Ofensiu]
    tocdenit | 16-10-2010

    desconcertant el final! molt bo. m'agraden els teus finals en general. No tothom té l'habilitst de fer finals com aquests.

    Volaré per aquí.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ales de foc

ales de foc

77 Relats

192 Comentaris

50631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Tinc dies i anys viscuts. Sóc serena i tranquil.la si s'escau, però amb neguit i trapelleria. Sóc feliç vivint, però m'agrada massa l'enyorança, parlar del temps passat que se'ns escapa de les mans... El meu lema: viu vivint i sentint que ets l'únic en el camí.