Runa

Ensorrats al fang quotidià
que aixafem sovint a diari,
ineptes per crear nous reptes,
ens ensorrem fastigosament
fent més llot i més pudent.

M' ofego de lleis, de límits
de normes que m' imposa
qui les fa i no les compleix .

La taca de l' abundor és petita
no hi ha lloc per a tothom,
el desert és molt més ample,
tota la misèria hi transita .

Com el plor d' un nen que neix
profús i crític discrepo,
d' aquesta terra que creix
generosa i rica per a mi,
erma i pobre per a d' altres .

Somiaré que tot és fàcil,
bo, amable i acollidor,
però, quan obro la finestra
del cartell que prohibeix,
llarg i dilatat, apareix,
el sender dels miserables,
cabalós, espès, interminable,
esvaïdor dels millors somnis

Lliure de fets i pensament
esmolaré les meves lletres,
llimaré les reixes del camí
per deixar que a poc a poc
s' activi fort el seu rovell.

Estripo la nit que cau
amb gros ganivet d' impotència,
cansat de fer i veure com fan
el més espantós dels ridículs .

El món és un riu claveguerós
que avall es va engreixant
de tanta runa recollida,
una mica petita d' aquells,
un xic més gran de nosaltres.

El serpent verinós de la sort
ha decidit castigar-me,
fent de tots els meus dubtes
un laberint sense sortida,
així la meva covardia
es revela racional normal,
per tant, pren més volum
i augmenta en importància .

Casats amb el tren de la por
seguim el joc, tot fent d' esclaus,
a l' engranatge maquiavèlic
que entre tots hem construït.

Ciutadà de ple dret
immers en la mediocritat
de l' ésser que és i es sent,
viu, corrent i natural
proclamo com a llei capdal,
declarar la guerra a la guerra
demanar la pau a la pau,
i manar als homes més seny
menys maldat, més de cap.

No hi ha tenebra més gran
que la boira d' un mateix,
no hi ha fortuna per a l' home
més bona que la del seny.