Cercador
Color blau
Un relat de: Francesc Domenech- Compartir:
Va anar directament al blau.
Era el color del mar,
del cel quan descansa.
De l'aroma del blat quan creix.
Dels fulls en blanc.
D'un silenci quan dura massa.
De l'herba quan el sol llueix.
Blau de misteri.
De fondària.
De l'original entrada de llevant,
per la finestra de vidre blavós.
De la vista llunyana.
De l'horitzó tremolós.
Sempre blau.
Com la distància entre la nit
i el camí cap a casa.
Era el color del mar,
del cel quan descansa.
De l'aroma del blat quan creix.
Dels fulls en blanc.
D'un silenci quan dura massa.
De l'herba quan el sol llueix.
Blau de misteri.
De fondària.
De l'original entrada de llevant,
per la finestra de vidre blavós.
De la vista llunyana.
De l'horitzó tremolós.
Sempre blau.
Com la distància entre la nit
i el camí cap a casa.
Comentaris
-
El blau[Ofensiu]Prou bé | 07-07-2024
Del blauet per a la roba, del sostre a les masies, del gust de l'aigua menjant carxofes, dels ulls del meu amant, del mocador de la núvia, blau clar, blau marí, blau turquesa el blau...el color de a qui res li escau poseu-li...
Un poema preciós i perdona la broma!
Amb total cordialitat
l´Autor
139 Relats
192 Comentaris
36664 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
Si us és d'interès podeu seguir les cosesque vaig escrivint al compte d' Instagram:
https://instagram.com/balandaire?igshid=OGQ5ZDc2ODk2ZA==