Rosec

Un relat de: DANA

Lluita constant de ment i sentiment,
infinitament lluny del tot
i tristament prop del no rés.
Maleït rosec que em devora
sense cap mena de pietat.
Noto com, a poc a poc, m'ensorro...
tot buscant, infructuosament,
la pèrfida pedra, amb la que he ensopegat.
Sento com el coll s'ennuega
de despit ofegat,
a l'hora que resto despullada
de qualsevol mena de racionalitat.
Les llàgrimes brollen incessants,
no hi ha rés que pugui aturar-les
ni tan sols jo ho desitjo,
sentir la seva humitat em reconforta
calmant així el foc que em devora,
fins a fer-me sentir certa delectança
propera a un estrany plaer.
Delit, si més no, irracional,
inexplicable i desplaent,
del que en trec partit, ho reconec,
per fer mal, martiritzant a tot aquell
que tinc al meu costat.
Turment que m'aclapara
convertit en tèrbol núvol
que, lentament, m'embolcalla,
carregat d'ingrats records,
que, malgrat no haver-los cridat,
tornen, maliciosos, al meu costat;
vanament intento cremar-los,
expulsar-los amb ràbia al país de l'oblit,
inútil tasca, retornen sempre al mateix indret,
aquell petit espai dins la ment
on hi resten, eternament ancorats,
enganys, deslleialtats i menyspreus.
Tots a una s'uneixen formant cuirassa
recoberta de sempiternes culpabilitats,
transmutades, a la fi, en macabra pilota.
Comença el joc, rebotant sense pietat,
d'un costat a l'altre del meu cor,
provocant estremidor dolor.
Sento que les forces em traeixen
fins a convertir-me en un ésser indefens,
dono, un cop més, la batalla per perduda.
Sols resta esperar que el maleït jorn acabi,
desitjar que la són vingui prompte a visitar-me,
per tancar amorosament els meus ulls
i recompondre, amb cura, el meu cor esmicolat.
I a la fi, quan amb delit, torni a percebre
l'escalfor del sol sobre el meu rostre
sentiré, un cop més, la tendra abraçada,
que, lentament, amansirà el meu neguit.
Començaré un nou jorn amb renovada esperança,
al fi, el rosec haurà fugit,
en sentir enèrgic brogit
de l'amor que tot ho renova.





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de DANA

DANA

55 Relats

80 Comentaris

46683 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a les acaballes de la tardor de l'any 1956 en un petit poble de la comarca de les Garrigues. Penso que la meva vida ha estat i continue estan plena d'emocions, de lluites, de contradiccions, de sentiments i sobretot d'autèntic amor. Continuo buscant la felicitat sense perdre l'esperança i la il·lusió en les petites coses que m'envolten a cada instant i ha estat precissament aquesta búsqueda constant, la que m'ha portat a escriure i a plasmar en els meus escrits tot allò que embolcalla el meu esperit fins aconseguir despullar-me de tot allò que m'oprimeix el cor i que m'ofereix la possibilitat de convertir-me en una petita flor de tardor, que quasí bé sempre passa desapercebuda per la majoria de la gent, però que en el fons és apreciada per les petites ànimes amb una sensibilitat especial.aquelles que et fan sentir plena de vida i revestida d'autèntica llibertat.