"Rosas inventá"

és boníssim aquest poema... impactant i emotiu.
No sé si sagnen les roses que no es cullen...però potser mentre no es cullen, tenen temps per creixer més ufanoses (potser tot xuclant la sang que escampen), i així, quan arribi el dia, seràn capaces de fer florir somriures més grans (les roses inesperades són més especials que les obligades...)

Moltes felicitats, per haber arribat als " xoxo-cientos" :-) poemes, ets fantàstic!.
I felicitats, per haver desfet l'iglú amb " la teva xiqueta".

Molts petunets. Pilar.

Molt original, singular, suposo podria ser biogràfic o no... sant jordi a vegades ens porta molt bons però també mals records.

Com un petó pot desfer el gel i la fredor!
I tot i que les roses marceixin, cada any hi ha un Sant Jordi per fer que l'amor torni a renéixer.

Per cert, moltíssimes gràcies pel teu comentari, realment em va fer somriure! M'agrada que hi hagi rossegadores d'ungles professinals com jo, així un dia sempre es pot fer una competició! (ep! no val quedar-se sense ungles però...) ;)

Bé, molts petonets i abraçades!

Anna

PS: La fotografia que tens posada m'agrada molt!

Això és verídic? si ho és, que fort XD, tu despres de 800 poemes segueixes amb la teva originalitat i genials metàfores, no les acabaràs mai? esperem que no! sembla que l'únic nombre que coneixes és l'infinit... Felicitats com sempre!