Ritme frenètic

Un relat de: ROSASP

En un rellotge perduts
entre els segons i els minuts,
a cops d'agulla que empeny
enfurismada sense cap contemplació.
Esdevenim atletes no professionals
en una cursa continua de rols,
de càrregues i d'aparences.
Busquem cadascú el nostre desig
d'arribar més i més lluny
i a gran velocitat.
Pel camí es queden ignorats
arbres, petons i paraules
que no segueixen aquest
ritme frenètic...
Duiem cronòmetre incorporat al cervell
i diversitat de somnis que gairebé
tots tenen un preu, i correm
sense saber cap a on anem,
animats per coses insulses
que ens compensen la buidor
difícilment reconeguda.

Comentaris

  • La absurda lluita contra el temps[Ofensiu]
    helena | 28-05-2006 | Valoració: 10


    Correm per tot, fins i tot fem correr els pensaments.
    Sempre he pensat que la riquesa no són els diners, si no gaudir del temps per evitar que la inèrcia quotidiana ens arrossegui com a simples autòmats.

    Almenys, podem dedicar cinc, deu minuts al dia, per pensar en com vivim i per quin motiu ho fem així.

    Fantàstica la teva reflexió, Rosasp.

    helena

  • Tens tota la raó...[Ofensiu]
    Llibre | 31-12-2004

    Ja ho crec que la tens. De vegades provo d'aturar-me. Aturar-me jo, és clar, el temps fa temps (vés per on! sembla que acabi de fer un acudit!) que sé que es pot aturar.

    M'ha agradat especialment la comparació que fas amb els atletes no professionals, i la menció als diversos rols que ens cal assumir. Perquè no és només el fet de córrer, el que ens pot neguitejar. És també el fet que a cada cantonada ens cal ser diferents, perquè ens espera un ambient diferent que ens omple de càrregues. Càrregues que reclamen aparences. És molt diferent el meu jo a la feina, el meu jo a casa, el meu jo a la web, el meu jo... Totes les formes en què apareixo sóc jo, en cap no menteixo, però en totes elles sóc una mica diferent.

    Ostres! Acabo d'escriure això i em pregunto: seré una mica esquizofrènica? Bé, és broma. Explicat així és difícil de fer-ho entenedor, però suposo que comprens perfectament el que vull dir.

    Salut!

    LLIBRE

    PD.- M'agrada, aquest sistema nostre de mantenir correspondència breu, tot contestant-nos les preguntes i els dubtes a través dels comentaris. Queda entès, doncs, el títol del teu poema "Amor còsmic". Bona sortida i entrada d'any, i feliç 2005.

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1612 Comentaris

643305 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")