Revolta quotidiana

Possiblement la teva barba entre les meves mans
són engrunes de desig
i partícules d'oblit
entre pinzellades de memòria

Neruda s'ajeia a les faldes de la solitud
com quan la mare acaronava respirs
i desprenia caliu.
Ara
una onada seca
et colpeix el pit
desconcertada sensació
que m'allunya de tu.

Destrio el temps
que ja ha passat
i en faig un mapa
al córrer les cortines
per sotmetre la llum
més enllà de tu
i també de mi.

possiblement les teves mans damunt els meus pits
i les carícies compartides
mesurant el degoteig incessant
de l'elixir a revolta quotidiana,
la força i el desig.
La batalla també la tenim a casa.
sense massa èxit
resistirem....