Resposta (a l'escrivint entre deliris)

El tema que em planteges l'havia deixat de banda fa molt de temps, crec que és una qüestió de pensament propi, tot i que em sembla que en alguns punts totes les opinions es reuneixen en una mateixa posició.

Es tracta d'un tema del que tots podem opinar, i tots sabem més o menys de que tracta, però molts creuen en un bé i un mal imposats, d'aquesta manera no arribem a una divisió correcta, ja que depenen de qui estigui al càrrec de la situació, la veurà des de un punt de vista o un altre.

Per posar un exemple molt bàsic, en el conte dels tres porquets (si ja sé que aquest no es teu), tothom veu clarament que els bons son aquests, però jo no crec que se'n pugui diferenciar el bé o el mal, ja que el llop es un carnívor i necessita alimentar-se... Seria diferent si se'n en volgués desfer per simple plaer.

És quan es parla d'exemples tan poc elaborats com aquest quan no hi veiem la diferència, és un tema massa complex, i si cal introduir-lo en contes per a nens, sovint en la pròpia narració hi ha elements que es contradiuen. D'altra banda també cal dir que hi ha exemples totals del mal, aquell personatge que només espera la seva evolució costi el que costi, sovint mitjançant la destrucció dels demés.

El problema es que aquest personatge "només" és una idea. Amb el bé passa aproximadament el mateix, sovint allò que entendríem com a bona acció té una recompensa, si es fa en espera d'aquesta no per creences, perd el seu significat.

Les idees de bé i de mal si que existeixen, per descomptat, sinó com és que tots les tenim? Per tant dir que el bé i el mal no existeixen és precipitat.

Ja sé que estàs buscant un bé i un mal absoluts, d'entrada no intentis buscar-lo en la realitat, com te n'has adonat, no el trobaràs. Pots continuar la recerca en els teus contes que enfocaven el tema, si n'hi ha algun que no veus com tergiversar-lo poder et servirà d'ajut.

Un cop inclinat cap aquest primer descobriment, aïllat del que t'envolta no abandonis el tema, busca les bases dels dos extrems, normalment si en trobes un de bo pots extreure'n l'oposat, per tant les llistes contenen la mateixa quantitat d'elements. Però a mida que el pendent va minvant, la proximitat entre els dos va en augment, fins el punt en que no trobaràs oposat, i ignoraràs en quina llista adherir-lo. La neutralitat.

Per testejar els meus arguments, si es que realment és el que vols, no et basis en un món físic, en el que realment no veus el que t'envolta, utilitza l'idealisme que et queda, aboleix les restriccions del pensament, i explora fins més enllà dels límits.

Veus un món il·luminat o fosc? Manté els dos pols en extrems oposats, o mes aviat manté un tó grisós? O més aviat hi ha el contrast de la blancor amb la negror, però formant una textura uniforme?

En el món físic, a través de la teva idea de bé i de mal, podràs intentar classificar les diferents accions. Però no intentis utilitzar les lleis existents o les forces de massa per la separació, com deies en la teva carta. Veus que és impossible definir aquestes idees amb quatre paraules? Utilitza una visió ideal dels fets.

Deixem posar-te a prova, com classificaries aquests elements?

1-Matar en defensa pròpia.
2-Robar per alimentar-se.
3-Aixecar la veu a algú.
4-Allunyar-te de hom per alguna acció decepcionant.
5-Tornar el canvi amb la mateixa moneda, o amb alguna favorable.
6-Anar en contra del sistema estipulat.


Vols que et doni el meu punt de vista? Tots els trets d'aquesta llista els compliria el meu dimoni, però no el meu àngel. Però tampoc m'atreviria a dir que són dolents. La vida humana és allò més important pel bo, per mi fins el punt d'acceptar perdre la pròpia.

Ara m'apareix el dilema d'un guarda de seguretat, posem que estigui apuntant amb la seva arma a un individu que amenaça irreversiblement a un grup de persones. Que és el que ha de fer? Jo crec que si l'ajusticia no fa el bé, a matat a algú. Cert pot haver salvat la vida a un grup de persones, segurament a fet el que era correcte, però acaba de destruir un dels tresors que ens envolta.

L'amenaçador, està vivint en unes condicions precàries i ha de fer tirar endavant la seva família, amb criatures malaltisses. Necessita aquells diners, sap que no són seus, però per ell els seus són més importants. Des de el moment que es conscient que allò no li correspon, i que està robant o en aquest cas atracant, el meu personatge ideal buscaria una altra solució. Segurament l'individu d'aquest exemple no n'ha trobat cap altra...

Continuem en la mateixa situació, en el grup hi ha una mare, amb el seu fill de 8 anys. El nen influenciat pels seus superherois justiciers, vol encarar al suposat delinqüent. La mare espantada per la situació i aprofitant el poder maternal, aixeca la veu al seu fill, per intentar salvaguardar-lo. Com es esperable el nen salta en plors. Suposo que aquest es un mal exemple, però ja et dic tot i actuar de manera correcta, tampoc manté l'actitud del meu àngel.

Podria continuar amb els exemples, això t'acabaria de confondre. Però com moltes vegades t'havia comentat mitjançant la ja coneguda expressió de "el fi no justifica els mitjans". Si vols fer una escala en la realitat del que esta ben fet i del que està malament utilitzant aquesta formula et sortirà una mena de escala. Si té una finalitat adequada i el mitja que utilitza, no està inclòs en la llista de idees negatives, es pot titllar de bo. El cas contrari serà el malvat per excel·lència. I els restants serien neutrals, però amb tendències properes a la finalitat

Per cert, el sisè exemple com l'havies classificat? Jo crec que era inclassificable... no hi ha prou informació... De fet ets tu l'escriptor...

Has de tenir en compte que som humans i com a tals no som perfectes, no podem separar-nos en bàndols bons ni dolents, només podem saber que contenim els dos elements; tal i com en el teu conte de l'ogre, sense el bé no hi ha el mal...

En aquells dos contes, vaig veure que no sabies ven bé sobre que escrivies, perquè em vas dir que eren teus, sinó no ho hauria cregut mai...

Els hi faltava aquella essència teva, el punt que et feia reflexionar, a més eren molt breus.

No sé si t'hauré aclarit el dubte, de moment he intentat ajudar-te amb el conflicte més simple, amb l'altre aviat ho intentaré. D'acord?

Continua endavant i mai defalleixis.