Cercador
L'últim adéu
Un relat de: aromadarç- Compartir:
L'ultim adéu
Dic l'últim adéu
al llimoner planyívol,
al pi, al iris,
a la merla que crida
el gessamí i la tanca.
Els crits dels infants
a la plaça de terra.
L'últim sol, blau trist,
jec, miro el cel i espero.
Volen les caderneres.
Com fressen els juncs,
els xiprers prims cavalquen.
Al blanc sepulcre,
li ha dat un bes la lluna.
Viatge de tornada.
Comentaris
-
Comunicat[Ofensiu]AssociacioRelataires | 28-03-2012
Benvolgut/uda relataire:
En publicar aquest relat vas clicar l’opció de participar al “Concurs ARC de Poesia 2012”.
Segons les bases del certamen (les trobaràs a la web de l’ARC i a la pàgina d’inici d’RC), aquesta convocatòria en concret és oberta només per a associats i associades.
En els arxius de l’Associació no consta aquesta teva condició d’associat/ada, per la qual cosa no podem acceptar l’obra en qüestió.
Amb tot, si es tractés d’una errada administrativa nostra, o bé la teva intenció fos inscriure’t a l’ARC, o bé haguessis presentat el relat sota un nick diferent a l’habitual, et preguem ens ho comuniquis per correu electrònic a l’adreça associacio.relataires@gmail.com
Cordialment,
Comissió Concursos de l’ARC
-
Natura i més[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-01-2012 | Valoració: 10
M'encanta i m'atrapen els poemes on la natura és protagonista. I encara que el poema traspua un no sé què d'existencialisme, m'extasia llegir-lo. L'últim adéu abans de què? Sigui el que sigui sempre restarà viva la natura. Una forta abraçada.
Aleix
-
PERDONEU LA FALTA .SÓN JONCS[Ofensiu]aromadarç | 31-01-2012 | Valoració: 8
Perdoneu, Són Joncs en contes de Juncs.
