RES

Un relat de:

Tinc un pes que no em deixa fer res.
Impassible veig com el tot cau.
Necessito fugir, fugir d'aquí.

Em morrejo amb el temps,
com la merda amb l'esclau.
Els meus ulls cecs divisen l'esquí;
però la sang ens farà escollir.

La panxa morta, no fa rau rau.
El verí, constant, viu al pulmó.
No sent mon cor les abraçades.
Visc llunyà de tot dolor.
I el més gran amor.

No sento els crits de mon gos.
No sento el fred en el cos.
Sento escalfor, lluny del món.
Quin món?
Vaia, vaia, vaia món.

Tinc un pes que no em deixa fer res.
Mataré al pes, mataré al res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de <<quizás estaba loca, pero almenos tuve un sueño>>

68 Relats

135 Comentaris

60898 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
20/04/88

Púdrete en tu cementerio,
porque yo soy aire en libertad.

Camina mi camino,
porque es la realidad.

Entierra los sueños,
y deja de llorar.