Res pec té

Tornan a casa he vist uns nois enrient-se d'un senyor que dormia en un caixer, i en cada una de les meves passes volia aixafar, esclafar, cada un dels seus somriures.


Si tal vegada et preguntessin per jo,
aquell jo, que els seus braços
son l´extensió d´unes eines
que com els cansats, fan la feina,
aquell jo, que no calma
el bateg de les seves mans,
ni tantsols clavant aquestes
paraules en aquest paper,
aquell jo, que escolta,
compren i respecta la poesia,
que llegeix i escolta
i d´ella crea mots rera paraules,
que son els poemes que ara
hi ha sobre la meva taula.
Aquell jo, que no creu en el respecte,
com un pin, que masses
es posen quan cal, a la jaqueta.

Si tal vegada divuit cops
preguntessin per jo,
digueu-lis que no hi sóc.

Un vuit de maig, amb el cap cot, sortint de la Fornal.