Cercador
RERA EL DIARI
Un relat de: aurora marco arbonésRERA EL DIARI
Feia olor a pi i roure
el meu pare.
A branquilló esporgat.
Surant per les butxaques
encenalls cargolats,
impregnats els cabells
de fi polsim de fusta,
tenia les mans llargues,
tenia les mans dures,
les ungles clivellades
per la serra traïdora.
Era prim, de pell bruna,
el meu pare.
De mitjana estatura.
El bigoti daurat
pel tabac de petaca
embolicat amb traça
en paper de llibret.
El front desemb'rassat,
embullades les celles
i solcades les galtes
en encetar el somrís.
Vivia rera el diari
el meu pare.
I rodejat de llibres.
En el lleure esquifit
del jorn de dura tasca,
entre els seus fulls impresos
d'Història o Geografia
es feia fonedís.
I amb perícia esquivava
les faroles urbanes
quan la premsa llegia.
Encara em dol l'enyor
i l'amor
al meu pare.
Comentaris
-
Aromes i figura[Ofensiu]Unaquimera | 11-11-2010
El teu poema, en efecte, transporta a qui el llegeix en el temps...
A mi m'ha fet rememorar de seguida un parell d'olors molt concretes:
la del sabater que traginava al forat d'una escala veina, deixant anar un atractiu aroma a betum, a pell, a cola, que em seduia,
i la del taller d'ebanisteria que, des d'uns baixos del carrer, deixava escapar encenalls cargolats que s'escampaven per la vorera urbana regalant flaires d'arbres i muntanyes...
Després de tenir aquests records ben reviscolats, m'ha resultat senzill sentir-me petita al teu costat, i amb la teva companyia, compartir amb tu la mirada cap a la figura paterna per qui sents tant d'amor.
Avui li dono l'enhorabona al teu pare, per ser capaç de mantenir viu aquest sentiment en la seva filla.
T'envio un a abraçada amorosa,
Unaquimera
-
No has notat mai,[Ofensiu]Nonna_Carme | 13-09-2010 | Valoració: 10
quan tens un problema i necessites la solució urgent que, de sobte, es resolen els dubtes?
Sí Aurora. Són els pares que ens ajuden des on Déu vulgui que siguin.
Un retrat físic i moral d'una persona que havia de ser un gran home.
Una forta abraçada, estimada Aurora. -
Un record és un doble.[Ofensiu]Joan G. Pons | 30-08-2010 | Valoració: 10
Costa tornar a llençar el dau del record.
T'invito i anomo a intentar-ho i trobar el record del pare a prop teu i aportant tantes i tantes coses positives.
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
251779 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS