Cercador
Rèquiem per als teus Ulls
Un relat de: Mont Serrat- Compartir:
Ulls que et delaten,
Ulls sempre Vius,
que parlen, mirant-los,
i embruixen quan rius.
Moguda i trapella,
corrent rera teu:
el Papà, la Mamà,
Lalus i Tones, ...
Tots en alerta !,
... I la Montse, on és?.
Moreneta vas nèixer,
I doncs, com t'havies de dir:
"Montserrat".
Montsita, per als de casa,
I Montse, de més gran.
La més presumida,
La més positiva, l'empenta,
La més lluïtadora, ...
I, ... tossuda, també.
La vida t'ha près,
molt jove,
allò que t'havia promès:
Les teves mans, de professional,
i una pila de cors agraïts.
Però, ... i el teu de suplici?,
qui l'ha minvat?.
Algun dia ens ho explicaràs,
Montse,
perquè ara no ho entenem:
Te'n vas, i no tocava !
Ens consola pensar,
que sols marxes abans,
que després vindrem nosaltres,
quan?, tan és; això no és important.
Mentre, tancarem els ulls,
i escoltarem.
I de lluny ens arribarà,
una olor, un sospir, un alè, ...
Sabrem aleshores,
que ja no patiràs,
ni pel que hem sabut que paties.
... ni pel que no haurem sabut mai.
Bon Viatge. T'estimem.
Comentaris
-
Pau[Ofensiu]jacobè | 31-05-2005
Ho sento. Se m'ha fet un nus a la gola. Malgrat tot és un poema alegre, intueixo que la Montse ho debia ser. És maco que no hi hagi ràbia sinó acceptació i pau. La tristesa sempre hi serà però si en vosaltres hi ha calma, ella, allà on sigui, se n'alegrerà. Un petó.
-
Tristesa...[Ofensiu]AnNna | 03-11-2004 | Valoració: 9
La Mort és més poderosa que cap ésser humà i això fa mal... Bon poema. Hi ha molt de sentiment.
Segueix així.
Annna. -
Molt sentit![Ofensiu]BARBABLAVA | 03-11-2004 | Valoració: 9
De fora estant, es nota la intensitat d'aquestes paraules. I l'estima...
És un poema molt sentit que encomana l'amor que vas sentir... i fa plorar. -
Hola![Ofensiu]Shu Hua | 03-11-2004 | Valoració: 9
Benvinguda a la nostra família relatadora. Gràcies per regalar-nos els teus sentiments. El meu pare se'n va anar amb 63 anys, de sobte, i sempre he tingut la impressió que era massa jove. Res a comparar, però, si se'n va una persona jove. La mort ens pren la vida i ens fa tornar poetes.
Una abraçada
Glòria
PD:
Vindràs a la trobada del dia 20? -
Molt bonic[Ofensiu]Ilargi betea | 02-11-2004 | Valoració: 9
Un poema molt sentit que m'ha fet estremir.
Sento molt que hagis passat per la situació que descrius.
Espero que et sentis bé entre la família de relataires.
Una abraçada i molta màgia.
Valoració mitja: 9
l´Autor
5 Relats
19 Comentaris
9797 Lectures
Valoració de l'autor: 9.11
Biografia:
Sóc cap de família monomaretal, amb una filla de 13 anys i un fill d'11 anys, i treballo dins i fora de casa. L'experiència d'aquesta situació, des de la "diferència" d'una normalitat que no reconeix la diversitat, amb totes les implicacions que això comporta, i el fet d'haver viscut situacions de violència masclista, han fet que hagi reconduït el meu interès a l'estudi de qüestions de gènere, a lluites socials puntuals i a fer expressives aquestes sensibilitats a través de l'escriptura aficionada, fent més humanes les relacions quotidianes i educant la meva filla i el meu fill per a una societat que necessita recuperar valors oblidats.Acabo de fer ara el descobriment d'aquest espai a través de la xarxa. Felicito aquesta iniciativa, i moltes gràcies per possibilitar un mitjà a tota la gent anònima que tenim coses a dir i que ens agrada fer-ho posant-hi una mica d'art.