Regust a...

Et despertes amb el cap com un timbal, t'espera un matí llarg afegit a la nit que portes al damunt.
El regust a alcohol de boca encara es massa present, i el mal de cap té alguna que altre explicació. Passes per la dutxa desitjant que l'aigua corrent esborri el cansament i les ulleres, que desperti l'energia que saps que tens i et prepari per aguantar una diada, que sembla si més no, interessant.
Mentre encens el foc i poses la cafetera, fas el llit per inèrcia, per no sentir un cop més els companys de pis. Vas al terrat i desconnectes gràcies els primers raig de sol, matiners, d'un sol que ja comença a escalfar molt menys. Notes, que la rutina estiuenca arriba al final i que de nou, la tardor vol entrar per la porta principal.
Agafes aquells pantalons blancs, estesos a última hora, tacats encara de kalimotxo universitari. Taques que et fan somriure.
Tornes a entrar al pis i la cuina fa olor a cafè. Somrius i se't relaxa la ment.
Deixes una nota recordant que no t'esperin, si tot va bé, la festa serà grossa i si no, la fideuà a les 5 de la tarda, te aquell gust especial a castells, tarda, ressaca, vi, companyia (de la bona), xerrades i alguna que altre botifarra.
Pantalons blancs, camisa planxada, faixa a la motxilla, les cartes i les espardenyes de pagès. Et prens al cafè a corre cuita i desitges que acabi de fer la feina, que el sol i l'aigua no han pogut fer.

Arribes tard, però com sempre aviat si parlem de castells, i puges cap a la plaça acompanyada i fent pronòstics de la diada.

Dos autobusos plens de gent. La cosa pinta.
Viatge de botifarra i riures, no esperàvem menys.

Una bona actuació. Objectiu complert.
Sonaven les gralles i els timbals, i el castell pujava a la primera. La pinya, si patia, no ho ha demostrat. Tothom donant pit, l'estructura concentrada, la canalla ràpida. Un bellugueig normal, un neguit una mica estressant. De nou, em descarregat un castell que feia massa que no veiem. Potser ha faltat una torre, qui sap, la setmana que bé més.

Per no perdre costums, cervesa durant i desprès dels castells.

De tornada, més botifarra i més riures, també alguna que altra mirada i comentaris sobre l'actuació.
Un local ple de gent, com feia molt. Una bona fideuà, com sempre. Vi per acompanyar l'alegria i gent per fer-la petar. Les coses s'encarrilen.

Una altra taca als pantalons, que hi farem, ja va bé!