Regal d`aniversari

Un relat de: srta_squitx
Avui fa onze anys va néixer una petita estrella,
des de llavors, cada dia, ens alegra i ens anima,
i amb la seva llum brillant els nostres cors il•lumina.

Avui fa onze anys va florir la flor més bonica,
mai me`n canso d`observar-la, olorar-la i admirar-la,
i sempre que ho faig tinc més ganes d`estimar-la.

Avui fa onze anys que estàs a les nostres vides,
ets un regal, una alegria, un desig fet realitat, una il•lusió en forma de nina,
una nina bonica i eixerida, que té molt per donar i per fer a la vida.

Avui fas onze anys i no tinc diners per fer-te un regal,
però si pogués et compraria un núvol, perquè poguessis pujar-hi i volar,
i així poder anar a on tu volguessis per divertir-te i somniar.

I quan vulguis avisa`m, que jo vindré amb tu a volar pel cel ben blau,
sempre estaré preparada i si cal, saltaré com un gripau
per acostar-me al teu núvol i fer-te un petó ben suau.

Perquè com més anys tens més brillant i bonica ets, estrella i flor,
perquè com més anys facis més creixerà la teva esplendor,
perquè com més temps passi més ompliràs els nostres cors
fent que el nostre amor per tu, sigui més gran que tot el món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de srta_squitx

srta_squitx

59 Relats

60 Comentaris

35268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I la vida, ¿què és? Fenomen i procés, moviment i acció. Però com determinar tenir una vida viva, perquè reconeguem-ho, no tota vida està viva.
I la vida viva, ¿com es viu? Doncs crec que no ens hem de sentir mai completament satisfets pensant haver arribat a la fi, si la fi de la vida és la mort, si us plau, no morim en vida. Que la fi no arribi mai llevat quan l`últim sospir ens apagui el cos.
Viure és anar fent camí, un camí que no cal que traspassi fronteres terrestres però sí fronteres internes.
No oblidem mai que l`ésser humà té capacitat de continu aprenentatge, de contínua superació, però per aconseguir-ho hi ha d`haver la motivació de voler-ho. No dic que tot el voler és sempre el poder, afirmar això és una bajaneria que pot portar a molta confusió al pobre mortal que s`ho creu, no, senyores i senyors, voler no és sempre poder. Però no passa res, hi ha una solució, no voler només una cosa, voler-ne moltes i les que es puguin aconseguir intentar-ho i les que no... sempre ens queda el recurs de l`escriptor, del poeta: sublimem els desigs impossibles de satisfer i transformem-los en bellesa.

P.D. Agraïments a tot aquell que em llegeixi.