Reflex de Costa

dins un estil personal de fer poesia.
No sé si hi ha una coherència íntima que justifiqui aquestes interessants imatges, reflexos de Costa inusuals i atípics.
Molt bona la del darrer banyista estripant la tovallola i aixugant la suor dels llobarros.
M'agradaria saber què suposen per a tu aquests reflexos dins un contingut més normal, sense les llicències poètiques.
Si tens res en prosa m'encantaria llegir-ho.
foster

Bé, que puc dir-te sobre aquest poema. Crec que podria donar-te un consell. Sí, jo, el gran cercador d'alexadrins. Doncs bé, fariem un invent. Consistiria en canviar els substantius que uneixes en vers per d'altres que siguin coherents, no dic que els teus no ho siguin, per això, de fet, és poesia. Quan tinguem substituits els mots podríem deixar-nos d'escriure'ls en vers i col·locar-los molt paulatinament, per adonar-nos'en, simplement, que també tindrien la seva funció. Amb molts aplaudiments també, per què no¿?