Vent, metall, fusta..

Un relat de: Corb

Com el felí,
perdo el torn un i altre cop,
Mirant-me les mans

La tovallola fa temps que no aixeca el cap,
I en el got ni un dit de suc.
condemnats a veure sempre el mateix pou?

Tanco els ulls.
L'ascensor s'atura…
entra un home.
L'ascensor s'atura…

El silenci ara porta la batuta.
Sents l'harmonia que desprèn :
El vent, el metall, la fusta…

Res, zero.


Ara em sento, ara ho entenc…




Senyors passatgers el vol…





I torno a ser a l'univers.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Corb

Corb

11 Relats

18 Comentaris

13854 Lectures

Valoració de l'autor: 9.17

Biografia:
Plomes blanques són entintades,
mentre l'onatge és escoltat només pels raïls del tren.
Nosaltres.
Esclaus d'una imatge,
que no veurem mai.

-Li queden matins per perdre a un dormilega qualsevol?