Cercador
Vent, metall, fusta..
Un relat de: CorbCom el felí,
perdo el torn un i altre cop,
Mirant-me les mans
La tovallola fa temps que no aixeca el cap,
I en el got ni un dit de suc.
condemnats a veure sempre el mateix pou?
Tanco els ulls.
L'ascensor s'atura
entra un home.
L'ascensor s'atura
El silenci ara porta la batuta.
Sents l'harmonia que desprèn :
El vent, el metall, la fusta
Res, zero.
Ara em sento, ara ho entenc
Senyors passatgers el vol
I torno a ser a l'univers.
l´Autor
11 Relats
18 Comentaris
13854 Lectures
Valoració de l'autor: 9.17
Biografia:
Plomes blanques són entintades,mentre l'onatge és escoltat només pels raïls del tren.
Nosaltres.
Esclaus d'una imatge,
que no veurem mai.
-Li queden matins per perdre a un dormilega qualsevol?