Recull de malsons

Bé, de vegades no se que fer amb els malsons, per això m'agradaria molt compartir-los amb vosaltres.

1. Era mitja nit. De sobte unes petjades em van despertar del meu son. La meva sorpresa va ser quan vaig veure que darrera la cortina hi havia uns peus. Jo sabia que hi havia algú allà, que no estava sola, per això vaig fingir que estava adormida. Però res, la meva mirada sempre es dirigia cap a darrera la cortina... Aquells peus descalços seguien allà, immòbils. Jo no volia cridar al meus pares ja que si donava senyals de que estava desperta, l'home que hi havia darrera la cortina em faria mal. Així que vaig caure en un profund son una altre vegada.
Quan em vaig despertar aquell matí no sabia si havia estat només un somni, així que no vaig gosar mirar la cortina i em vaig quedar immòbil fins que va entrar ma mare dient-me: -Apa! Dormilega, desperta que ja és tard!!-

2. En aquest somni jo estava tranquil·lament a casa quan va entrar ma mare. Aleshores ella em va dir que hi havia un munt de cartes per a mi. Les vaig agafar i les vaig començar a llegir... Però... aquelles cartes no eren per a mi. Estaven escrites per a altres persones. Una d'elles era un testament, una altra una romàntica carta d'amor, una altra una reclamació d'uns diners i per últim una carta que sí que posava el meu nom, aquella si que era per a mi. La vaig obrir:
- Hauràs d'estar a les cinc de la tarda d'avui davant del manicomi del parc de l'apegaso. Algú vol advertir-te d'algo.-
Em vaig espantar al llegir la carta, així que em vaig jurar a mi mateixa que no aniria pas davant del manicomi. Va passar una hora i em va trucar la meva amiga Carla. Ella em va dir que quedàvem al parc de l'apegaso davant del manicomi. Aleshores li vaig dir que quedéssim millor davant del cine. Ella va acceptar. Eren les cinc menys deu, vaig sortir de casa. Llavors quan estava just davant del cine se'm va anar volant un mocador de seda que m'havia regalat la meva àvia. El vaig perseguir, ja que no el volia perdre. Aquest mocador...em va portar fins la porta del manicomi.


3. La nit abans de somiar aquest somni que us explicaré a continuació ma cosina em va explicar una historia de por que deia que si repeties Verònica davant del mirall a les dotze de la nit tres cop, t'apareixia.
Doncs, aquella mateixa nit vaig somiar que anava davant del mirall i veia que no em reflectia en ell. Em vaig rentar la cara i em vaig tornar a mirar, aleshores vaig veure un rostre darrera meu. Només es reflectia aquell rostre. Aleshores em vaig girar ràpidament però allà no hi havia ningú. Així doncs em vaig tornar al llit. Em vaig girar cara la paret. Vaig intentar tancar els ulls, però el meu esforç no va servir de gaire. De sobte vaig sentir com algú em bufava a l'orella mentre m'apartava els cabells de la cara. Em vaig girar i... hi havia una noia amb els cabells negres i llargs que no em deixaven veure la cara que feia. Tenia les mans brutes i les ungles llargues, aleshores em va dir: - Ta cosina no t'hauria d'haver explicat la meva vida-.