Recordo les matinades

Un relat de: Llibre

Deixo que el vent onegi
entre els meus cabells
i aspiro la flaire estiuenca
que m'apropa al teu record.

El silenci buit.
El lladruc d'un gos.
La sirena que xiula
perquè hi vagin tots.

Els núvols són el límit
del meu vast pensament
i el propi cos la frontera
de la mirada amatent.

Els ametllers humits.
El gebre adormit.
L'aroma de roses
que em confon els sentits.

Cerco enrere, en la memòria
d'un bell somni que ja és passat,
i recupero les matinades
que mai ningú no em robarà.

La imatge fugaç
en color sèpia.
Les escales tortes
on poder-hi jugar.

El vent i els núvols s'emmirallen
fins esclatar en tempesta de foc
i una pàl·lida languidesa
s'apodera, a poc a poc, del meu cor.

El silenci buit.
El lladruc d'un gos.
La sirena que xiula
perquè hi vagin tots.

(28-4-2005)

Comentaris

  • No l'havia acabat de comentar...[Ofensiu]
    Lavínia | 03-06-2005

    ecs!! de ratolí!!

    Res, Llibre, m'han agradat, musicalitat, color i imatges que són molt aconseguides i, sobretot, la malenconia que desprèn el poema, amb la qual cosa estic tan d'acord que m'hi he trobat immersa.

    Una abraçada.

  • com m'han agradat [Ofensiu]
    Lavínia | 03-06-2005

    la sonoritat, la musicalitat d'aquest poema i el color la imatge fugaç color sèpia com un retrat del passat, antic, perquè es tracta de records i les escales tortes on poden jugar"És a dir els records transcorren o pugen i baixen per la memòria a través de llocs no rectes, perquè no saps mai què et fa recordar alguna cosa.
    I acabes el poema amb la mateixa estrofa que l'havies començat:
    el silenci buit,

  • Es precios[Ofensiu]
    AINOA | 29-05-2005 | Valoració: 10

    Oi que es bonic.
    M'agradat molt el teu poeme, vers a vers el anava degustant de aquesta dolçor tant meravelloso que embrigan els teus escrits.
    Una forta abraçada, mágradat tornarte a llegir ja que feia un temps que estaba una mica endropida.

  • encuriosida?[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 25-05-2005

    Primer de tot, uns versos que diuen moltíssim, i amb els quals és fàcil trobar-hi o intuir un espai, i a més d'una manera molt rítmica.
    Perquè Saturn? i perquè no? jeje. podria haver estat Mart, però quan s'escriu un poema amb algú altre, en aquest cas amb en Cesk, s'hi barrejen móns, i sensacions, i paranoies, i a vegades surten idees que no saps d'on venen, com la de Saturn. Cadascú en el seu món, i Saturn en els dels dos... no t'agrada viatjar?
    (com diria Ovidi: Fins aquí l'explicació, ejjeje)
    Salut i revolta!
    Sílvia

  • Enyorament,...[Ofensiu]
    rnbonet | 23-05-2005 | Valoració: 10

    ... nastàlgia, remembrança serena del record...?
    Per què seran en sèpia, front al present que veiem en colors o en blanc i negre?
    M'ha semblat oportuníssim "el silenci buit/el lladruc d'un gos" per incitar el record... i per trencar el record.

  • melangiós poema...[Ofensiu]
    Capdelin | 04-05-2005 | Valoració: 10

    detallista, paisatgista... amb sensibilitat fina... amb bellesa poètica, pentinant suaument el lloc i els seus despertars propis... un poema natural, amb ànima de pura albada i eixida de sol...
    m'ha encantat!!!
    una abraçada!

  • gronxada pels records...[Ofensiu]
    ROSASP | 01-05-2005 | Valoració: 10

    Totes aquelles sensacions que ja formen part de nosaltres mateixos, les que hem anat emmagatzemant lentament amb el pas dels anys. Dolça melangia, pau de sospirs en les parpelles, llum difuminada i suau, instants en color sèpia.
    L'enyor és càlid, sense llàgrimes als ulls, unes pessigolles de papallones dins del cor, un saber que res mor del tot, mentre siguem capaços de recordar...
    M'agraden les imatges que evoca el poema i el ritme suau i constant que em recorda a les onades d'una mar en calma!

    Un petonàs!

  • Molt maco, senzill i genera una pau inmensa[Ofensiu]
    Josep Bonnín Segura | 30-04-2005 | Valoració: 10

    Aquestes sensacions, aquests records, aquests sentiments per per molt que passi no ens els pot prendre ningú, ja que es troben tan a dins nostre que és impossible que ens els prenguin. M'ha encantat, el poema es va desenvolupant passa a passa, sense cap presa ni una, dins una gran serenor.
    Molt belles paraules.
    Una aferrada pel coll Llibre, des d'un poblet petit de la serra de tramuntana de Mallorca.
    Josep

  • Tranquil·litat i calma[Ofensiu]
    kispar fidu | 30-04-2005

    és el que es repira en aquest poema. Si, a mi m'ha donat aquesta sensació de calma, de senzillesa, deixant que el vent onegi entre els cabells, veient sirenes, sentint tot el teu voltant.

  • Els records...[Ofensiu]
    Maragda | 30-04-2005 | Valoració: 10

    ...s'allunyen i s'allunyen, i en ocasions s'allunyen tant que t'esberla el cor la impotència de no poder abastar-los, de saber-los irrecuperables, intangibles, fent que s'apoderi de tu la melangia. No obstant tens raó en dir que ningú te'ls robarà, per què sempre et quedaran les sensacions i te les durà, sorprenent-te, una olor, una remor, un sabor... La màgia d'existir!
    Amb el teu poema transmets perfectament aquest estat d'ànim. El trobo perfecte, molt ben escrit.

    Una abraçada!

  • BO MOLT BO[Ofensiu]
    xavier de Ventolà | 30-04-2005 | Valoració: 10

    No m´agrada puntuar del 1 al 10 un poema un relat una obra d´art i així ho he fet saber.
    De totes maneres aquí tens un 10 com una casa de pagés...........;))

  • matinades[Ofensiu]
    donablanca | 29-04-2005

    he pogut calcular la teva edat.
    segur que compro la teva novel·la quan surti al setembre

  • buffa !![Ofensiu]
    Equinozio | 29-04-2005 | Valoració: 10

    Quins records més agradables.
    Són tots teus i ningú te'ls treurà, això segur...
    faltaria més.

    Em quedo amb aquests dues estrofes:

    Els núvols són el límit
    del meu vast pensament
    i el propi cos la frontera
    de la mirada amatent.

    Però sobretot amb aquest:

    La imatge fugaç
    en color sèpia.

    OHHH mare de déu mai se m'agues ocorregut dir un instant en color sépia...

    Màgnific

    Equinozio

Valoració mitja: 9.9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Llibre

160 Relats

1348 Comentaris

277335 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero