Realitat

d'optimisme també va bé...
Gràcies pel teu comentari,
i cal seguir endavant amb més ganes
que mai.
Després d'un sotrac, molta força,
la vida ens regala moltes coses bones...
Una abraçada amb il·lusió!!! Bon estiu!!!!

M'has fet agafar una mica de por amb el retrat d'aquest destí tenebrós. Igual que un monstre que ens espera. Jo no crec en un destí, i si en les casualitats. No crec gens que el que ens passa estigui "escrit",
A banda de que apareixi alguna que altra casualitat a les nostres vides, tinc el convenciment de que la nostra vida, sovint és a les nostres mans.
A les teves ara haber utlitzatr unes paraules tan dures com la mateixa vida, i a la vegada tan ben escrites.
A reveure i gràcies per l'ultim comentari

I ara, on has deixat la il.lusió? Bona reflexió Josep Mª, dura, forta, real, que espero et retrobi de nou amb el somriure i l'esperança. La poesia és fantàstica, ben tramada i amb un final trencador, som humans, que li dona un final de contrapunt molt adhient. Una abraçada ben il.lusionada.

aleix

Ahhh... Gràcies per la informació!!! .... i no deixis mai de lluitar per les il.lusions, és una de les coses que ens fa humans ...Una abraçada

la realitat amb la nostra percepció transitòria de la realitat, una percepció canviant...

salutacions averrois

fins aviat

j.