realitat somiada

Un relat de: maurici

Estic cansadíssim, se´m tanquen els ulls sols. Ja no aguanto més despert aquí davant d´aquest televisor. Vaig a dormir ara mateix que demà he d´anar de viatge i necessito estar ben fresc. Com el llit no hi ha res i sobretot ara a l´hivern. S´està tant calentó a dins que no en voldries sortir més. Sobretot quan treus el braç a fora i l´ambient és fred. És deliciós estar-hi i quan millor s´hi està és quan t´has de llevar per anar a treballar. Quina mandra més horrorosa haver de sortir de dins, el fred, l´aigua de la dutxa matinal...Me´n vaig a dormir, s´ha acabat. Pijama i cap a dins. Tanco el llum. Em poso a contar. Un burro català, dos burros catalans, tres burros catalans, quatrezzzzz!!!...."Sóc al bar prenent un cafè amb llet i una troç d´ensaïmada acabada d´arribar de les Illes. L´ha duta en Lluc, l´amo del bar. Va néixer a Pollensa i va venir fa quaranta anys al poble. Cada mes va un cap de setmana allà. Té el bar on cada dia vaig a esmorçar abans d´ anar a la feina. El bar és bastant brut, d´aquella mena on els colzes del jersei s´enganxen a la taula i mentre menges vas veien les restes sobre la taula d´allò que han menjat generacions senceres de clients. A vegades sembla que es moguin, que vagin fent la seva vida, segurs que cap drap humit i despietat els anirà pel damunt i desferà en un tres i no res la feina de tota una vida. Seria un bon argument per a una narració. "les engrunes també ploren" o alguna cosa similar. Però jo no vinc aquí per l´ensaïmada ni per que les engrunes em fagin somiar en un món paral·lel, vinc per la Margalida. És la filla d´en Lluc, té 23 anys i només es pot descriure com a dona tremenda. És una femella esplèndida, cames llargues, cul sortit, un bé de déu de pitram. I sempre va neta i polida. I ben curta! No sembla que pugui estar en aquest bar. Per despistar i que no es noti que n´estic embadalit, sempre porto el diari i així vaig dissimulant, com fan els detectius dels hotels. A més em serveix per no embrutar-me tant els punys de la camisa sobre la taula rònega i possiblement plena de vida intel·ligent. Mentre la observo de cua d´ull vaig repassant les notícies que s´han anat succeïnt durant les darreres hores. Només faig una repassada ràpida ja que tinc 20 minuts per esmorçar abans d´entrar a la feina. En aquest temps n´hi ha prou per saber que a la matinada un cotxe bomba a esclatat en no sé quin cony de poble d´irak, ha mort 38 persones i n´ha ferit no sé quantes més. Que el responsable era un suïcida i portava a sobre més kg que bombes que jo bistecs de vedella em menjaré en tota la meva vida. Després resulta que els soldats israelians han mort a un terrorista i de rebot a 3 nens i la mare d´un d´ells per que abans, aquest terrorista, havia mort a un nen d´un assentament jueu a causa que anteriorment un soldat israelià havia disparat i mort a la mare del terrorista en repressàlia per un atac amb cohets des d´un poble palestí sobre una base de l´exercit fet per una trepa que no tenia res a veure amb el terrorista ja que aquest era un pobre pagerol amb quatre cabres abans de convertir-se en un despietat assassí...Paro de llegir per que ja no sé per on vaig i acaben de passar les cuixes de la Margalida a dos metres. Passo a DEFCON 3, la Margalida és a la cuina i puc tornar al diari. Són a una altra pàgina on diu que la gent ataca a un ministre pel carrer i li donen cops de pal. Resulta que és al païs veí. Em pensava que era a internacional amb una noticia de Bolivia o llocs així. Més o menys ja et fas a la idea que són rarots els veïns, però tant és sorprenent. Aquí tampoc gaire millor ja que resulta que si s´espatlla el cotxe al mig de la carretera ningú te ´l vindrà a buscar i amb una mica de sort seràs l´afortunat a qui li haurà desaperagut el pis a causa d´unes obres públiques perfectament estudiades i calculades. Que resulta que la culpa és del subsòl per que és un tipus de terreny que ja les té aquestes coses, et descuides una mica i s´ensorra. És un entremeliat. Que vols que fem, no es pot preveure una cosa així.
Fa estona que no veig la Margalida i he de marxar a treballar. Deu estar fent una truita al d´aquí al costat. M´agradaria veure-la trencant els ous. Una altra pàgina diu que continua la matança al Sudan, una altra que continua la fam a Àfrica, la de més enllà que els xinesos ens faran desaparèixer a tots, a ells mateixos inclosos, si continuen els ritme de desenvolupament actual, que el Madrid surt de la crisi esportiva..." Hòstia! Mare meva!
-Què et passa? Fas molt mala cara.
-No ho sé pas, estava somiant i tot eren desastres i mort i guerres i destrucció i maldat i bromes de mal gust dels que ens governen. Sort que hi havia la...
-Que hi havia?
-No res, la...la...la victòria de l´olímpic a futbol.
-Res home, no passa res. Ha estat només un malson. Vas menjar massa ahir al vespre. Tot això no passa al nostre món ni passarà mai. Sempre hi ha algun malparit però tot això és producte del teu estómac. Torna a dormir.
-Ai, si. Es veritat. A veure si la puc tornar a somiar! Almenys allò era agradable. Demà per sopar fes una truita!
-Calla i dorm!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

maurici

50 Relats

68 Comentaris

68946 Lectures

Valoració de l'autor: 9.54

Biografia:
Vaig néixer al desembre del 1972 (el 23) i es veu que feia un fred de nassos a Vic. El meu pare sempre em diu que va sortir del cotxe amb el que portava a la meva mare a l´hospital per fer un riu (ja veus tu quins moment d´anar a pixar també) i se li congelava la font del riu. Tot i néixer a Vic sóc garriguenc de tota la vida.
M ´agrada escriure i llegir i fer maquetes i trescar per les muntanyes i viatjar als països nòrdics (quan puc i tinc diners, que pràcticament és mai) això darrer potser record d´aquell fred dia d´hivern vigatà en el qual vaig néixer.
Casat i amb dos fills genials. Es poden tenir més coses a la vida però jo em vaig conformant amb el que he aconseguit, que prou m´ha costat.
només una cosa més desitjo, que us agradin els meus contes i que passeu una bona estona amb ells.