Realitat cruel

semblem un contestador automàtic, una veu metàl-lica sense pell: "sigues feliç, recorda'm, no t'oblidaré..." i és que en el fons som residu de frases fetes.
"M'estimes? / sóc la teva millor amiga..." = aquí s'amaga el drama cruel; esperes amor i amb ulls d'estranyesa amagada t'ofereix només amistat... ( sht... que no ens sentin )
No sé si he encertat o m'he perdut...
una abraçada

Et pregunto:
m'estimes?
em contestes:
"la persona que més m'estimo jo"

Veritats que ens diem...
siguem feliços
recordem-ho
ens estimarem !!


M'he pres la llibertat de fer uns petits canvis, espero que no et molesti, a mi m'agrada mes així.

Petonets yuna

gege

sap navegar en aigües braves, esperant les tranquiles

Breu pero ... dones en el clau.