Rares papallones

Van néixer rares papallones

tan curioses

a la vora

del meu segon naixement

capriciosament tatuades

com dolça mort

i calaveres buides

com la promesa de la fertilitat

com una noia

que em va somriure

tan clara

com la pluja

que no parava

complint el meu somni

com aquella primavera elèctrica

quan tot anunciava la fi

l`escala tan avorrida

malgrat ensenyar-me

aquest cop no t`abandono

el viure, saber beure

i passejar la nit

com trinxes

la matinada

les petites aus

i malgrat aquesta amargor

et canto perquè jo

vaig escollir-te mentre deliberaven

com tot el matins els déus

quin dia esdevindria

tal fou el reclam

a la teva melena

a la teva tragèdia

a la teva bogeria.